La Vanguardia (Català)

La CIA confirma que Moscou va espiar a favor de Trump

Un primer informe conclou que Moscou va intervenir perquè guanyés Trump

- JORDI BARBETA Washington. Correspons­al

L’agència dels Estats Units assegura que els hackers que van piratejar el sistema del Partit Demòcrata per divulgar informació contra Hillary Clinton estaven a sou de Moscou.

Donald Trump va guanyar les eleccions a la presidènci­a dels Estats Units del 2016 perquè en tres estats clau, Pennsilvàn­ia, Michigan i Wisconsin, va obtenir 80.000 vots més que Hillary Clinton. La diferència amb el seu rival en cadascun d’aquests estats va ser inferior a l’1%. La gran pregunta que sorgeix ara és si el resultat hauria estat el mateix si Trump no hagués rebut l’ajuda dels ciberatacs russos contra la candidatur­a demòcrata, perquè la CIA ja té identifica­ts els hackers que, segons diu un primer informe secret, van intervenir a les ordres de Moscou per afavorir el candidat republicà.

La gran pregunta no tindrà mai resposta, però posa en dubte la legitimita­t de la victòria republican­a i una cosa encara més transcende­nt: descobreix la vulnerabil­itat de la primera potència mundial, incloent-hi el seu sistema polític i el funcioname­nt de la democràcia davant ingerèncie­s i atacs de potències rivals. Amb raó la Casa Blanca ha assenyalat el ciberterro­risme com una amenaça principal a la seguretat nacional.

Un primer informe de la CIA, el contingut de la qual va ser filtrat al

Washington Post, assenyala que Rússia va intervenir per ajudar Donald Trump i arriba a aquesta conclusió per almenys tres motius: ha identifica­t els hackers a sou de Moscou; va seguir el recorregut del contingut de la informació piratejada que els espies russos van fer arribar a Wikileaks perquè la divulgués, i, finalment, ha constatat que els hackers van penetrar a les computador­es del Partit Demòcrata i del Partit Republicà, però només han divulgat el que perjudicav­a els demòcrates. Aquest últim aspecte va ser desmentit rotundamen­t per Sean Spicer, director de comunicaci­ons republicà, que va desautorit­zar la feina de la CIA jurant i perjurant que els ordinadors republican­s no havien estat piratejats.

El servei d’intel·ligència dels Estats Units, que ja va detectar la intrusió russa fa uns quants mesos, al principi va pensar que el Kremlin pretenia soscavar la confiança de l’opinió pública en el sistema electoral dels Estats Units, però finalment va comprovar que la intenció de Moscou era clarament apostar per la victòria de Donald Trump. El cert és que les revelacion­s de Wikileaks que feien públics e-mails de Clinton i del seu cap de campanya, John Podesta, van provocar diverses crisis a l’equip de la candidata demòcrata i va obligar a canviar unes quantes vegades el guió previst de la campanya, perquè Trump no va desaprofit­ar cap de les ocasions per alimentar la idea que Clinton era una persona deshonesta i mentidera, que deia una cosa en públic i una altra en privat, i que hauria de ser a la presó. Una de les filtracion­s de Wikileaks va provocar la caiguda de la presidenta del Partit Demòcrata, Deborah Wasserman Schultz, ja que va quedar demostrat que des del comitè nacional va actuar parcialmen­t contra Bernie Sanders perquè Clinton guanyés la nominació.

“L’avaluació dels serveis d’intel·ligència assenyala que l’objectiu de Rússia era afavorir un candidat sobre l’altre, per ajudar Trump a ser elegit; aquesta és l’opinió de consens”, va declarar al Washington Post un funcionari relacionat amb les investigac­ions, de qui no es va revelar el nom. Les conclusion­s de la CIA i la pressió dels demòcrates és el que ha portat el president Obama a ordenar una investigac­ió exhaustiva per poder establir una conclusió definitiva de la seva Administra­ció sobre les intrusions russes.

Posant-se en dubte, doncs, la legitimita­t de la victòria de Trump, l’equip de transició del president electe va emetre un comunicat al més pur estil del seu cap, tot i que no portava la firma del president electe: “Aquestes són les mateixes persones que deien que Saddam Hussein tenia armes de destrucció massiva”, s’assenyalav­a amb sorna en el comunicat, amb un contingut que també denotava la necessitat de reivindica­r el resultat electoral com a legítim i a més irreversib­le: “L’elecció es va acabar fa molt de temps i va ser una de les victòries electorals més importants de la història. Ara és el moment de tirar endavant i fer que els Estats Units tornen a ser grans”. El mateix Trump, en una entrevista que publicarà la revista

Time, expressa la seva incredulit­at sobre la tesi de la CIA: “No crec que [els russos] hi hagin interferit... podria ser la Xina o un paio des de casa seva a Nova Jersey”.

Afegeixen morbo a aquesta història els elogis que han intercanvi­at els últims mesos Trump i el líder rus, Vladímir Putin, i les promeses de Trump de col·laborar en comptes d’enfrontar-se a Rússia, passant per alt la invasió de Crimea i el setge d’Ucraïna. I, per demostrar que va de debò, Trump ha incorporat al seu equip persones com el general Michael Flynn, amic personal de Putin i amb negocis a Rússia.

EL QUE DIU L’INFORME Rússia va piratejar tots dos partits, però només va filtrar a Wikileaks el que perjudicav­a Clinton LA PREGUNTA SENSE RESPOSTA Trump hauria guanyat a Michigan, Wisconsin i Pennsilvàn­ia sense l’ajuda de Moscou?

 ?? ANDREW HARNIK / AP ?? El president electe Donald Trump durant un acte públic divendres al DeltaPlex Arena, a Grand Rapids (Michigan)
ANDREW HARNIK / AP El president electe Donald Trump durant un acte públic divendres al DeltaPlex Arena, a Grand Rapids (Michigan)

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain