Fernando Suárez
RECTOR UNIV. REY JUAN CARLOS
Professors de quatre universitats espanyoles han exigit la dimissió de Fernando Suárez com a rector de la Universitat Rey Juan Carlos, institució pública de la Comunitat de Madrid, per haver plagiat els seus treballs.
La vergonya s’ha apoderat de la Universitat pública Rey Juan Carlos (URJC), de la Comunitat de Madrid. Una vergonya vergonyosa, de les que obliguen a acotar el cap i que mina l’estat d’ànim dels docents que des de les seves aules intenten formar els professionals de demà. Entre els alumnes també hi ha un cert malestar, però acompanyat d’altes dosis de sornegueria. “Ara que em vingui a dir el professor de torn que el meu treball no és original. Que li digui primer al rector!”, assenyala Beatriz, estudiant de tercer de Relacions Internacionals. I tant la vergonya dels primers com la burla irònica dels segons són més que comprensibles: el rector d’aquesta universitat, Fernando Suárez Bilbao, de 52 anys, ha estat acusat per professors (es parla de més d’una desena) i doctorands de plagiar els seus textos. Sí, ho heu llegit bé, d’apropiar-se del treball que han fet altres, un dels actes que més rebuig provoquen en la comunitat universitària pel que suposa de violació de l’esperit universitari.
L’escàndol ha assolit tal dimensió que quatre dels professors que han constatat el plagi (no d’un paràgraf, sinó de pàgines senceres) han demanat en un escrit la dimissió immediata del rector. Els signants, Miguel Ángel Aparicio (Universitat de Barcelona), Carlos Barros (Santiago de Compostel·la), Ignacio Fernández Sarasola (Oviedo) i Emilio La Parra López (Alacant), consideren que “la continuïtat de Suárez Bilbao com a rector resulta absolutament insostenible ja que està danyant la credibilitat de la universitat espanyola”. I exigeixen la immediata intervenció de la direcció general d’Universitats del Ministeri de l’Educació, del consell dels rectors de les universitats espanyoles (CRUE) i de la Comunitat de Madrid.
La petició d’aquests professors arriba després de l’esperpèntica resposta donada pel rector de la URJC, catedràtic d’Història del Dret, fa uns dies, després de llargues jornades eludint pronunciar-se. Després de l’habitual denúncia d’“una campanya de difamació i assetjament”, reconeix que “és possible que s’hagin pogut produir disfuncions, perquè sóc humà i treballem amb molt material d’al·luvió i en equips d’investigació, però rebutjo l’abast que s’està donant a aquesta qüestió”. I tot seguit assenyala que el que s’entén per plagi en la normativa espanyola està vinculat a la protecció d’una propietat que proporciona un benefici econòmic, cosa que en aquest cas no es compleix, segons Suárez Bilbao.
Que l’acusat de plagi es posi a discutir si apropiar-se d’un text és o no sancionable depenent de si hi ha un lucre econòmic ha incrementat la indignació dels professors plagiats: “Confon, amb manifesta ignorància, la propietat industrial amb la propietat intel·lectual”, assenyalen alguns dels professors afectats.
Curiosament, el rector acusat de plagi ha incorporat un sistema informàtic per detectar plagis dels estudiants.
De moment, la CRUE no s’ha pronunciat (Suárez Bilbao forma part de la seva comissió permanent). Sí que ho han fet el Ministeri d’Educació i la Comunitat de Madrid per dir que són problemes interns de la URJC, una institució que té uns 38.000 estudiants i campus a Aranjuez, Alcorcón, Fuenlabrada, Madrid i Móstoles. Alguns dels estudiants estan recollint firmes demanant la dimissió del rector. Ja en tenen més de 2.500 recollides.
A l’octubre, El Correo Gallego va denunciar el presumpte plagi de l’obra de Miguel Ángel Aparicio, catedràtic de Dret de la Universitat de Barcelona. Alguns mitjans digitals se’n van fer ressò i van acreditar noves apropiacions per part del rector de la URJC. En una entrevista a Eldiario.es, Aparicio assegura que, després d’informar-lo un company que havia estat plagiat, ell mateix va aconseguir les obres
Miguel Ángel Aparicio, de la UB, denuncia que Suárez li ha copiat el 100% d’una obra i 58 pàgines d’una altra
de Suárez i va comprovar que “en el seu primer plagi, el 100% –excepte la introducció– és de la meva obra L’estatus del poder judicial en el constitucionalisme espanyol (1808-1936). N’utilitza paràgrafs complets i de vegades els canvia de posició. Per això un programa informàtic pot dir que n’ha copiat el 70%, però en realitat és un plagi complet. Però és que també em copia 58 pàgines literals més per a un article que després publica a Estado y territorio en España, 1820-1930”.