Marc Martinell
CEO I COFUNDADOR DE MINORYX
Minoryx s’ha obert camí en la biotecnologia. Des del 2011 la companyia ha captat 24 milions d’euros d’inversors que aposten per una activitat de futur, ja que, en el millor dels casos, el seu primer fàrmac no arribarà fins al 2021.
El 99% de les indústries basen el seu negoci a comercialitzar alguna cosa, però en l’altre 1% hi ha les empreses biotecnològiques. “No hi ha retorn fins que aconsegueixes desenvolupar el producte que estàs investigant. Passen anys! I des del primer moment saps que només un de cada deu que comencen arribarà al mercat. Però si no cregués que ho aconseguirem, no em podria aixecar cada matí!”, diu Marc Martinell. És el conseller delegat i cofundador de Minoryx, una companyia enfocada a desenvolupar nous fàrmacs per a malalties rares. Actualment té una molècula candidata a tractar l’adrenoleucodistròfia lligada al cromosoma X (X-ALD), en fase clínica fase I.
Minoryx es va fundar el 2011, quan “amb prou feines s’intuïa que les malalties rares tenien potencial. Ara l’interès de la indústria ja és evident”, assegura Martinell. Però tot i així, “desenvolupar un fàrmac és un esforç molt gran. Hi ha molts bons moments i mals moments. Cal tenir molta temprança: ni entusiasmar-se massa, ni tampoc alarmar-se més del compte”.
Martinell (Barcelona, 1977) va créixer amb esperit científic –el seu pare és paleontòleg, la seva mare, biòloga– i va decidir estudiar química. A la seva tesi sobre la interacció de pèptids amb proteïnes va passar per San Diego, Hongria, Madrid, i quan la va acabar, el 2004, va entrar en la que llavors era una de les biotec pioneres a Catalunya, Crystax. Allà va tenir accés al programa Ignite de Cambridge, i el 2008 va participar en la integració de Crystax a Oryzon, on va continuar fins que es va independitzar.
“Ja sentia el cuc de tenir el meu propi projecte”, explica. El 2009 van néixer els seus fills bessons. Aquell mateix any la Marató de TV3 va estar dedicada a les malalties rares i va decidir que se centraria en la sensibilització. “Va ser una decisió naïf en aquell moment, només em movia la il·lusió”. Explica que va estar un any donant-hi voltes, parlant-ho amb la seva dona, que és química i treballa a la indústria cosmètica. Va esbossar un business plan i es va apuntar al programa BioEmprendedor XXI. Sis mesos després, tenia dos socis i una empresa creada.
Al programa va coincidir amb Xavier Barril, expert en química computacional, un professor Icrea que també tenia ganes de muntar una empresa. I van materialitzar aquella unió de perfils científic i emprenedor que tant s’ha posat de moda. Al projecte es va afegir Joan Aymamí, fundador de Crystax.
De la mateixa manera que Martinell manté la calma amb la pressió científica, també ho fa amb l’empresarial. “Ser emprenedor està mitificat. Tret que t’autofinancis, no deixes de treballar per altres. Has de respondre des del primer dia davant tots els qui han confiat i han invertit en el negoci i esperen alguna cosa de tu. Aconseguir molta inversió no significa que els diners vagin a la teva butxaca. La realitat no s’assembla a tot això”. Minoryx va protagonitzar el 2015 una ronda d’inversió de 19,4 milions, tot un rècord llavors en la biotec local. “Afortunadament, de seguida ens van treure el rècord; senyal que el sector està molt actiu” .
Explica que quan va decidir llançar-se a aquest projecte, el risc econòmic familiar era gran. “Sense el suport de la parella i de la família és impossible. Són moltes hores, problemes, diners, risc. I sempre saps que la majoria d’aquestes empreses no acaben bé”. Tot i això, res ens va frenar. “No volia quedar-me amb la sensació d’haver tingut una idea i de no haver-ho intentat”. Ara, la feina i la família (el 2015 va néixer la seva filla petita) li deixen molt poc temps per sortir a córrer o practicar activitats al mar.
De caràcter optimista i discret, el preocupa “crear falses expectatives. Hi ha unes 7.000 malalties rares i només es treballa en uns centenars: el més probable és que ningú no estudiï la teva”. Mynorix, ubicada al Tecnocampus de Mataró, ja ocupa 20 persones. “Tenim l’expectativa que en el futur tindrem un producte que valdrà molt. I això és el que ens compren els inversors”. En cinc anys, Minoryx ha aconseguit 24 milions –La Caixa, Acció, Enisa, Immpacto; Inveready, Healh Equity, Ysios, Roche Venture Fund, Chiesi, Kurma i Idinvest–. I en el millor dels casos, el seu primer fàrmac no estaria a punt abans del 2021. “Si no va bé... No s’acaba el món. Seria una gran decepció, però sé que pot passar. Però tornaria a muntar una empresa. El més important és fer les coses bé”.
“Des del primer moment saps que només un de cada deu que comencen arribarà al mercat”