Taurons del capital
La corrupció que envolta el món del futbol, que es manifesta en l’opacitat dels contractes i en l’evasió fiscal; i les connexions entre alguns membres de l’Executiu que prepara Donald Trump i una entitat financera de trajectòria tan polèmica i qüestionada com Goldman Sachs.
AMB el nomenament de Steven Mnuchin com a futur secretari del Tresor dels Estats Units, confirmat ja per Donald Trump, el poderós banc d’inversions Goldman Sachs consolida la seva influència en l’Administració nord-americana. Mnuchin serà el tercer banquer d’aquesta entitat en vinti-cinc anys que s’encarregarà dels comptes de la primera economia del planeta. Però, a més, s’especula amb la possibilitat que el mateix president del banc, Gary Cohn, pugui acceptar l’oferta que també li ha fet Trump perquè presideixi el Consell Econòmic Nacional de la Casa Blanca, que és el principal òrgan econòmic del president dels Estats Units, encarregat de coordinar la política econòmica. Si aquest nomenament es confirmés, aquest banc no hauria tingut mai com fins ara tant de poder polític. Cal tenir en compte que també Stephen Bannon, elegit per Trump com a estrateg en cap i conseller principal de la seva Administració, havia treballat a Goldman Sachs.
L’intens acostament de Trump als sectors de Wall treet, dels quals Goldman Sachs i Mnuchin són destacadíssims representants, s’emmarca dins de la seva anunciada voluntat de desregularitzar i liberalitzar els controls financers que va imposar Obama després de la gran crisi. Això explica la forta pujada de les accions bancàries registrades davant les grans expectatives que això suposa de generar més beneficis. Però això comporta, també, el gran risc que es tornin a ultrapassar les línies vermelles de la moral i de la prudència i és caigui en els greus errors del passat. Tot el que es faci de bo o de dolent a Wall Street, a partir d’ara, ens afectarà novament a tots en una mesura o altra. D’aquí la preocupació que un gran banc d’inversions com Goldman Sachs, que atresora una llarga història d’especulació, augmenti el seu poder en l’Administració dels Estats Units.
L’estratègia històrica de Goldman Sachs ha estat la de situar sempre els seus homes a prop del poder. Succeeix als Estats Units, però també a Europa i altres llocs del món. Només cal recordar que el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, va treballar també en aquesta entitat i que el mateix president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va ser-hi ràpidament fitxat així que va deixar el seu càrrec. Aquests són dos exemples paradigmàtics –n’hi ha molts més– de com d’extensos són els tentacles d’aquest gran banc d’inversions. L’objectiu de la seva estratègia és disposar d’una àmplia xarxa d’influència i d’informació que li permeti conèixer les cartes de tots els jugadors i poder fer les millors apostes financeres en cada moment. De moment ningú no ha posat límit, enlloc, a aquesta estratègia d’ètica més que dubtosa.