La fórmula blanc-i-blava
L’Espanyol haurà de canviar de registre contra un Sporting tancat
L’Espanyol de Quique Sánchez Flores ha après a ser un d’aquells equips que saben moure’s bé en escena, hàbil en la dialèctica, tan pacient com incisiu i sense miraments si troba l’ocasió de concretar, i així és com ha sabut jugar de tu a tu sense deixar-se dominar per rivals ofensius.
Al futbol, com a la vida, una cosa és deixar-se portar per les circumstàncies i aprofitar les ocasions que es presenten i una altra de molt diferent és saber portar la iniciativa i aconseguir arribar a bon port. L’Espanyol de Quique Sánchez Flores ha après a ser un d’aquests equips que saben espavilar-se bé en escena, hàbil en la dialèctica, tan pacient com incisiu i sense miraments si troba l’ocasió de concretar. Així és com ha sabut jugar de tu a tu sense deixar-se dominar per rivals de verb alegre com la millor Reial Societat de les últimes campanyes, el Vila-real, el Las Palmas, l’Eibar o l’Alabès. Així és com ha mantingut el tipus enfront de la loquacitat de l’Atlètic i com ha subjugat l’atreviment de rivals inferiors com ara el Betis o l’Osasuna. El guió, adaptat a les circumstàncies, amb les intervencions decidides i oportunes, ha seguit sempre els mateixos patrons.
El problema arriba a l’hora de proposar, de seduir. És en aquests moments quan els blanc-i-blaus es perden entre l’acció i la inacció sense trobar ni el moment ni la frase oportuna. Així va ser com van acabar cedint contra un Màlaga que sense posar més que ganes va igualar dos gols en contra, com van ser incapaços de superar l’Athletic més feble que ha passat per Cornellà o com van caure sense ànima contra el Reial Madrid i el Celta malgrat l’empenta de la seva afició. Només aquesta incapacitat a l’hora de portar la iniciativa explica que sigui aquest l’Espanyol que ha firmat la pitjor arrencada de Lliga a casa de la seva història.
Avui, l’equip de Sánchez Flores torna a ser enfront d’aquest mateix repte de proposar i sortir-ne bé de l’intent. És el que espera d’ell la seva afició després de presenciar fa 15 dies la primera victòria a casa de la temporada i el que li ofereix un rival com l’Sporting, que arriba a Cornellà més auster d’arguments que mai, disposat a tancar-se a la seva àrea per mirar de treure petroli a la contra. Res que no coneguin bé els blanc-i-blaus. Abelardo donaria per bo un punt que trauria el seu equip de la zona de descens d’ençà que el Barcelona ja el col·loqués a la sisena jornada. L’Espanyol, però, no en tindria prou.
“Aquests partits fins ara se’ns
“Jugar bé és equilibrar atac i defensa, saber transmetre a la grada i saber portar els teus plans al camp” “No podem pretendre que l’Sporting ens domini, volem buscar el partit; aquest és el pla”
han complicat i el de l’Sporting és un repte”, va reconèixer ahir el tècnic espanyolista, admetent que per paradoxal que pugui semblar el d’avui pot arribar a ser un partit més complicat que el del Calderón o el de d’aquí a una setmana al Camp Nou. “El perill està tant en l’excés de confiança com al mateix Sporting. No serà un rival fàcil. Haurem de superar obstacles i per això simplement haurem de continuar sent els mateixos, tot i que canviï el guió”, va dir Quique oferint les claus del partit.
El tècnic blanc-i-blau, que recupera Álvaro però que perd Piatti, va descartar un partit a jugar-s’hi la visa i es va permetre filosofar sobre l’ambigu concepte del bon futbol. “És un debat temptador i pervers, perquè si jugues horitzontalment ja sembla que no facis bon futbol, però si ets vertical i no guanyes tampoc pots dir que jugues bé –va reflexionar–. Per a mi jugar bé a futbol és tenir un bon equilibri entre atac i defensa, saber transmetre a la grada i portar els teus plans al camp”.
Quan ha estat el rival el que ha proposat, per obligació o devoció, al tècnic els plans li han sortit bé. Aquesta tarda haurà de canviar de registre. “No podem pretendre que l’Sporting ens domini, volem buscar el partit. El pla és aquest i tant de bo siguem capaços de posar-lo en pràctica”, va acabar.