LLEUGER D’EQUIPATGE
L’intent d’ascensió de Kilian Jornet a l’Everest, veloç i amb molt poc pes, trenca motllos en el disseny del material alpí. El paradigma, les seves botes de muntanya, creades a la carta
Els ascensos de Kilian Jornet revolucionen el disseny del material alpí.
Patrick Leik, al capdavant de la divisió d’investigació de nou calçat de Salomon, mostra amb orgull unes estranyes botes d’alpinisme que es munten i es desmunten. “És el prototip que ha utilitzat en Kilian a l’Everest. Haurem d’introduir-hi pocs canvis, n’estem molt satisfets”, explica Leik al centre de disseny del gegant francès, a Annecy, als Alps, bressol de l’alpinisme. L’innovador i desafiador pla del català per assolir el cim en una ascensió ultraràpida i lleugera ha obligat els investigadors a anar un pas més enllà en el desenvolupament del seu equipament. Les botes, pensades per començar a pujar a l’Everest corrent des del monestir de Rongbuk, a 5.100 metres, fins que comença la línia de neu, són un gran exemple d’una nova manera d’entendre l’alpinisme.
Tot i que de Kilian només n’hi ha un, darrere dels seus passos arriba una nova etapa, amb pujades i baixades a la muntanya cada vegada més veloces i necessàriament amb menys pes, adverteixen els experts. La seguretat es converteix, en aquest escenari inèdit, en un autèntic desafiament, també tècnic. “En Kilian em va dir, d’acord, vull alguna cosa molt lleugera, però vull estar convençut que el nivell de seguretat és el correcte”, rememora Leik.
Es va començar a gestar així una aventura que ha durat pràcticament tres anys, encara oberta, en què s’ha involucrat personalment Jornet, amb visites constants al centre d’Annecy. “La prioritat era molt senzilla, en Kilian em va dir: vull tornar amb tots els dits dels meus peus, no vull perdre’ls. Per tant, la temperatura era la principal preocupació”, afegeix el francès, que ha treballat des dels seus inicis amb el també corredor de muntanya i esquiador criat a la Cerdanya.
La solució trobada pels dissenyadors és una combinació de tres capes diferents, gairebé com si fossin tres botes, que entren una dins de l’altra com si es tractés d’una nina russa. El prototip es va provar primer al laboratori i després sobre terreny natural i es van comparar les seves prestacions amb les de les millors botes existents al mercat. El rendiment és millor i amb menys pes, asseguren els seus creadors. A Annecy, a més de dissenyar-se el material, es fabriquen els prototips en una indústria a petita escala, on els tècnics i enginyers semblen artesans, i es treballa amb l’última tecnologia, la qual cosa permet experimentar amb rapidesa, seguint a la carta les peticions dels esportistes i introduint les modificacions.
El principal problema tèrmic apareix quan, després d’estar corrent, Kilian s’ha de parar per afrontar parts més tècniques de l’ascens o quan apareix algun imprevist. La temperatura dels peus baixa i el risc de patir congelacions és elevat; els peus, a més a més, poden estar humits. La solució, inserir la primera bota, pensada per córrer en la primera fase de l’ascensió, en una segona capa dissenyada amb un aïllament tèrmic addicional per mantenir els peus més calents.
La necessitat de dissenyar les botes alpines més lleugeres i polivalents de la història va ocupar tres dels dissenyadors especialitzats en calçat de Salomon, però en contacte directe també amb els experts en el desenvolupament
de teixits i nous materials. Jornet no s’ha implicat només en la creació i confecció del prototip del calçat. Va passar una cosa similar amb el disseny dels seus esquís ultralleugers i en la supervisió de la resta del material. Reduir el pes a la mínima expressió i portar una motxilla amb encara no sis quilos de pes no és fruit de cap caprici.
“En anar amb material lleuger, podem avançar més ràpidament, encara que sabem que també comporta un risc més gran. Som conscients d’aquest perill i l’afrontem perquè al cap i a la fi és d’aquesta forma que ens agrada anar a la muntanya”, reflexiona Kilian.
L’alpinista català és omnipresent als tallers del centre de disseny, als Alps, on treballen 900 persones en un espai on es premia la imaginació. A Jornet, aficionat al dibuix, expliquen que li encanta participar en el procés de creació i innovació fins al punt d’arribar a agafar unes tisores i retallar els patrons que serveixen per confeccionar els prototips. “És fàcil treballar amb ell. Seria difícil si comencéssim amb un full en blanc, sense res, però amb en Kilian és molt fàcil perquè està molt enfocat i sap exactament què és el que necessita. Jo tinc la tecnologia però ell té molt bones idees”, afegeix el project manager.
La cada vegada més estreta col·laboració entre els qui dis- senyen l’equipament i els esportistes d’elit, ja siguin alpinistes, escaladors, corredors o esquiadors de muntanya, és una de les claus de la gran evolució dels últims anys. Liv Sansoz, escaladora francesa campiona del món i esquiadora de muntanya, treballa també permanentment en el desenvolupament tecnològic de nous materials. “És fonamental aportar la nostra experiència als dissenyadors i enginyers. La innovació ha estat i serà clau per continuar progressant a la muntanya”, afirma Sansoz.
“En Kilian s’ha aproximat a la muntanya d’una manera diferent i necessita coses diferents. Té una gran visió per a la innovació”, destaca Albert Jorquera, corredor de muntanya i col·laborador del programa Ultraesports de RAC1. Una setmana a l’any, Salomon reuneix una trentena de corredors de muntanya d’alt nivell a Annecy amb els dissenyadors de roba i calçat per pensar noves solucions tècniques, com en una tempesta d’idees que sorgeix a partir de les necessitats reals dels esportistes.
“Treballem estretament amb els esportistes, és la millor manera de continuar evolucionant nova roba i teixits més lleugers i confortables”, destaca Andrea Hartleb, dissenyadora experta en roba de muntanya. Al sector es parla ja d’estar escrivint una nova pàgina en la història de l’alpinisme gràcies a les noves tecnologies aplicades a la producció, primer de prototips i després també per al públic general.
Tot i que les botes modulars de Kilian Jornet, amb un cost superior als 2.000 euros, no es comercialitzaran al mercat, algunes de les innovacions sí que podrien acabar aplicant-se. “Els atletes amb qui estem treballant ens estan empenyent a trobar solucions més lleugeres”, destaca Leik.
L’ambiciós objectiu de Kilian Jornet de pujar i baixar de l’Everest en el mínim temps possible, en una forquilla de 30 a 60 hores, es va frustrar el setembre passat. Les condicions meteorològiques i de la neu, amb risc elevat de grans allaus, van portar-lo a abandonar i tornar de l’Everest per raons de seguretat. “Ens ha permès aprendre sobre la muntanya i l’alpinisme”, va relatar Kilian al seu retorn, destacant que l’experiència servirà en un segon atac al cim.
Encara que el català havia provat abans el prototip al Mont Blanc, l’experiència a l’Everest ha servit per detectar alguns problemes de durabilitat a les botes. S’han hagut de fer petits canvis per protegir millor la part superior de la bota, que incorpora ja els grampons per escalar en la part més elevada i tècnica de l’ascensió a l’Everest. Les botes tenen aleshores absoluta rigidesa, imprescindible per escalar i progressar sobre el gel, però amb “la llibertat de moviment al turmell d’una vamba de running”, destaca el mateix Kilian. El seu pes total, d’1,2 quilos, incloent els grampons i les dues botes, és un 35% inferior que el de les botes més lleugeres que hi havia al mercat.
El concepte i la filosofia del nou calçat han resultat un èxit, malgrat els canvis que s’han hagut d’introduir en el nou prototip. La conservació de la calor i la protecció dels dits dels peus, la principal preocupació de tot l’equip i del mateix Kilian, estan garantits. “Ens ha dit que no canviem res, que l’aïllament és tècnicament perfecte”, diu Leik, molt satisfet. Jornet va arribar a pujar fins als 7.950 metres d’altura abans de decidir retrocedir pel risc de tenir un accident greu. El test sobre el terreny va ser prou rellevant.
És una incògnita, ara per ara, saber quan Kilian Jornet, de 29 anys, intentarà assaltar de nou l’Everest per completar el seu projecte Summits of My Life, amb rècords de velocitat aconseguits al Mont Blanc, el Cervino, el Denali i l’Aconcagua. El popular alpinista, establert a Noruega, admet que vol anar “sempre una mica més enllà”. En l’horitzó, pujar el sostre del planeta sense parades en camps d’altura, sense oxigen artificial, sense cordes fixes, a l’estil alpí, i amb un material superlleuger. Del laboratori al cim.