“El Nobel de la Pau va arribar com un regal del cel”, reconeix Santos
El president colombià diu que el premi els va impulsar a reprendre la negociació
Onze presidents i sis processos de pau no van poder desactivar la guerrilla colombiana. Ha hagut de passar més de mig segle perquè la decisió ferma d’un governant coincidís amb la fi de l’era en què les desigualtats socials es resolien amb la violència. Juan Manuel Santos va rebre ahir el premi Nobel de la Pau perquè va impulsar i firmar l’acord que posa fi al conflicte amb les FARC.
El guardó va ser lliurat al president colombià a l’Ajuntament d’Oslo, acompanyat de la seva família i amb la presència del rei Harald V de Noruega i una representació de les víctimes del conflicte, entre les quals destacaven Ingrid Betancourt i Clara Rojas, que van passar més de sis anys segrestades per les FARC.
De fet, Santos, després de rebre el guardó de mans de la vicepresidenta del Comitè Noruec del Nobel, Berit Reiss-Andersen, va pronunciar un discurs on va dedicar el premi a les víctimes. “I el rebo –sobretot– en nom dels més de vuit milions de víctimes i desplaçats, les vides dels quals han estat devastades pel conflicte armat, i de les més de 220.000 dones, homes i nens que, per a vergonya nostra, han estat assassinats en aquesta guerra,” va dir el mandatari. En un dels moments més emotius de l’acte, Santos va demanar a les víctimes presents que s’aixequessin per escolvernants tar l’ovació dels assistents.
“La pau semblava un somni impossible”, va indicar al començament i abans de desgranar les vicissituds que van viure unes negociacions amb la guerrilla que van durar més de quatre anys i que oficialment van començar precisament a Oslo l’any 2012.
El president es va referir especialment al referèndum que el 2 d’octubre va estar a punt de fer naufragar el procés. “Fa només dos mesos, els colombians –i de fet el món sencer– vam quedar impactats; va ser un resultat que ningú no imaginava”, va afegir. La mateixa setmana de la consulta, Santos i el líder de la guerrilla, Timochenko, havien firmat l’acord a Cartagena de Indias, amb la presència de go- internacionals.
En la seva particular crònica d’aquella gerra d’aigua freda, el president va citar llavors l’únic colombià que fins ara tenia un premi Nobel, en el seu cas de Literatura, Gabriel García Márquez. Santos va comparar la situació provocada pel frustrat referèndum amb un dels passatges de Cien años de soledad ,i a Colòmbia amb Macondo, el poble imaginari –o no tant– de la novel·la, epicentre del realisme màgic.
“Els colombians ens sentíem com habitants de Macondo: un lloc no només màgic sinó també contradictori”, va indicar Santos que, tot i això, va transformar la derrota en motivació. “Em vaig proposar de convertir aquest revés en una oportunitat per assolir un consens més ampli, que fes possible un nou acord”, va assegurar.
Tot i això, només quatre dies després del referèndum, amb Colòmbia enfonsada en la incertesa, es va anunciar la concessió del guardó a Santos, notícia que el president va qualificar ahir d’“igualment sorprenent”. I va afegir : “He de confessar que aquesta notícia va arribar com un regal del cel; en un moment en què el nostre vaixell semblava a la deriva, el Nobel va ser el vent de popa que ens va impulsar per arribar a la nostra destinació: el port de la pau!”.
Quan presentava Santos i justificava els motius del premi, ReissAndersen també es va referir al referèndum, que finalment va quedar superat amb la firma d’un nou acord fa quinze dies. La vicepresidenta del comitè va explicar interioritats de la deliberació i va revelar que, després del plebiscit, alguns membres de l’organització van considerar que era aviat per concedir el premi a Santos i van demanar d’esperar un any. Però es va imposar la tesi que el guardó impulsaria el procés, i així va ser. “El nostre punt de vista era que no es podia perdre temps. El procés de pau estava en risc de col·lapsar-se i li calia tot el suport internacional que pogués rebre”, va aclarir Reiss-Andersen.
El mandatari compara la situació viscuda amb ‘Cien años de soledad’ de l’altre Nobel del país, García Márquez