La victòria d’Al-Assad a Alep marca un Waterloo diplomàtic francès
Nova reunió sense perspectiva a París, amb Hollande en un portaavions
La indefectible victòria governamental a Alep, segona ciutat siriana, suposa un veritable Waterloo per a la política de França a la regió, dominada per l’obstinació del president, François Hollande, i el seu ministre d’Afers Exteriors, JeanMarc Ayrault, en la terrible guerra civil induïda a Síria. França ha estat la potència occidental més implicada contra Al-Assad, va finançar i armar la seva oposició, segons va reconèixer el mateix Hollande l’agost del 2014, i es va quedar sola en la voluntat de bombardejar Damasc el 2013.
La reconquesta d’Alep, el sector est del qual va ser pres per l’oposició gihadista a l’estiu del 2012, “és una victòria militar i política crucial” que exigeix una “revisió estratègica” de la diplomàcia francesa, assenyala l’editorial de Le Figaro .De moment no hi ha ni rastre d’això.
El president François Hollande va celebrar divendres la seva derrota amb un nou gest guerrer: sobre la coberta del portaavions Charles
de Gaulle en aigües de Xipre, mentre Jean-Marc Ayrault, que va convocar inútilment el Consell de Seguretat de l’ONU aquest dimecres, va celebrar ahir una fantasmagòrica reunió a París amb els seus col·legues europeus, àrabs i turcs.
Inspirat en el que Bengasi va ser per a Líbia, el pla dels rebels i els seus padrins àrabs, turcs i occidentals era “establir a Alep un pol de poder alternatiu al Govern d’AlAssad”, explica Frédéric Pichon, investigador de la Universitat de Tours, que ha visitat periòdicament Síria els últims anys. Sense això, el gruix del “país útil”, les cinc ciutats (Damasc, Alep, Homs, Hama i Latakia), ja està en mans del Govern, diu René Naba, veterà corresponsal diplomàtic a la regió, i per tant “la guerra sembla que es reduirà a algun tiroteig i els rebels no tindran grans perspectives de guanyar”, coincideix Juan Cole, de la Universitat de Michigan.
La rapidesa de l’enfonsament del gihadisme a la part oriental d’Alep “es deu al fet que els seus padrins,
200 oficials russos estan a càrrec de negociar amb els gihadistes; “no es fien de nosaltres”, diuen els d’Al-Assad
els Estats Units i en especial Turquia, han deixat de sostenir-los”, diu Pichon, que explica l’obstinació de França en el clientelisme econòmic cap als països del Golf i també en la “mediocritat” dels dirigents, “incapaços d’anticipar el que Síria contenia; el retorn de Rússia i el cert declivi dels EUA a la regió”.
“Tot això ja se sabia el 2012. Després quan va aparèixer l’Estat Islàmic fa dos anys es podria haver corregit el tret, però en lloc d’això França ha estat l’últim defensor d’Al-Qaida a Síria”, diu aquest expert. Mentre tot s’enfonsava, París ha rebut aquesta setmana a l’Assemblea Nacional un “alcalde de l’Alep est” que en realitat no representa ningú.
“Em consta que al sector Est hi havia molta menys gent que la que deien, segurament menys de 100.000 i la majoria refugiats als sectors controlats pels governamentals. És veritat que l’aviació russa els va fer la vida impossible, però és la guerra”, diu Pichon, que es queixa d’haver estat vetat en diversos mitjans d’informació francesos. Sense reporters sobre el terreny, que els rebels sirians segresten o maten amb facilitat, els mitjans francesos han esbombat sistemàticament dubtosos informes militants, cuinats i finançats per governs occidentals. “Han estat poc professionals”, diu Pichon.
Dos-cents oficials russos a Síria duen a terme des de fa dos anys la negociació amb les forces rebels. “Els mateixos sirians em van dir que no se’n fien i que prefereixen els russos”, explica l’expert. Centenars de grups han lliurat les armes com a resultat i fins i tot alguns s’han integrat a les forces governamentals, assegura.