L’Estat Islàmic torna a irrompre a Palmira

Els EUA demanen “clemència” a Rússia amb el setge d’Alep

Nou mesos després de ser expulsats per les forces de Damasc i de Moscou, alguns combatents de l’Estat Islàmic (EI) van tornar a irrompre ahir a la històrica ciutat siriana de Palmira. La gran campanya de propaganda mediàtica del règim, que al maig va patrocinar un concert de l’orquestra simfònica russa entre les ruïnes romanes, no va servir de res. L’Observatori Sirià de Drets Humans (OSDH), amb seu a Londres, va anunciar que militants del grup gihadista havien ocupat els voltants de l’hospital de Palmira, a l’extraradi nord-occidental de l’urbs, després de controlar el districte Al-Ameriya, al nord. El grup terrorista va avançar enmig d’un col·lapse de les forces de Damasc, que van quedar debilitades després del gran atac de dijous que els gihadistes van dur a terme per recuperar la ciutat.

L’Estat Islàmic està immers en una ofensiva a l’est d’Homs, on ha conquerit punts clau, així com alguns oleoductes. Una font militar va afirmar a Efe que la “batalla és intensa” i que s’ha concentrat als voltants de Palmira, en concret a la zona de les sitges, a l’est de la ciutat. Durant els onze mesos que van ser a Palmira, des que van entrar per primera vegada el juliol del 2015, els gihadistes van destruir valuosíssims monuments antics i van executar el director arqueològic.

Al seu torn, l’exèrcit turc i els rebels sirians van penetrar ahir a Al-Bab, l’últim bastió de l’EI a la província septentrional d’Alep. Des de l’agost, diverses faccions sirianes amb carros de combat i forces turques desenvolupen una ofensiva al nord d’Alep per expulsar l’EI i evitar l’avanç de les milícies kurdes.

A Alep, la caiguda dels últims barris rebels davant les forces governamentals sirianes, avalades per Rússia, és qüestió de temps. Representants de deu països es van reunir ahir a París per avaluar la qüestió del conflicte, liderats pel ministre d’Exteriors francès Jean-Marc Ayrault i el secretari d’Estat dels Estats Units, John Kerry.

En un gest significatiu, el representant nord-americà va demanar “clemència” a Moscou perquè preservi la seguretat de les milers de persones que estan fugint en l’etapa final del setge. Es calcula que unes 50.000 persones haurien fugit en les últimes 48 hores cap a les zones controlades pel Govern, segons un portaveu rus. La mateixa font assegura que les forces de Baixar al-Assad ja han ocupat el 93% dels barris que abans controlaven els rebels, després dels incessants bombardejos, que el secretari d’Estat dels EUA va arribar a qualificar de “crims contra la humanitat i crims de guerra”.

Per Kerry és “vital” que els civils que ho desitgin puguin sortir d’Alep i no siguin segrestats i utilitzats com a escuts humans. Per això va instar els dirigents de l’oposició siriana a no permetreho i a accedir a negociar “per evitar la destrucció absoluta de la ciutat”. Tot i això, va recordar que si Alep cau en mans d’Al-Assad “tots sabem que això no serà el final de la guerra. Hi pot haver una solució, però depèn de decisions importants i magnànimes de Rússia”, va afirmar.

“Hi pot haver una solució, però depèn de decisions magnànimes de Rússia”, avisa Kerry