Els jutges intenten pactar sobre el català
Un dels assumptes de què més s’han ocupat en aquesta etapa els magistrats del Constitucional ha estat l’existència de diversos recursos que es plantegen, com a rerefons, el lloc que ha de tenir la llengua catalana en diversos àmbits, des del consum fins al cinema, passant per l’ensenyament i els mitjans de comunicació. El president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, va decidir que tots els assumptes relatius al català s’agrupessin i formessin un sol paquet que es resolgués en conjunt encara que inclogués aspectes molt diversos sobre els usos socials de l’idioma propi de Catalunya.
L’objectiu és trobar una via d’aproximació global al fenomen de la convivència de les dues llengües oficials a la comunitat autònoma catalana. Tot es va dur a terme amb un ambient molt allunyat de les tensions que va generar al seu dia la discussió sobre les primeres lleis d’immersió lingüística que el TC va avalar fa més de dues dècades després de forts debats interns i en àmbits polítics i dels mitjans de comunicació.
El propòsit del Constitucional era i és resoldre d’una tirada els diversos recursos pendents elaborant una doctrina de fons aplicable a les diferents matèries que tracten els recursos presentats. Ara mateix, però, el mateix TC dubta que l’objectiu es pugui aconseguir. No s’han fet grans progressos en els contactes previs entre els magistrats, i pot ser que no s’arribi a temps d’acordar les corresponents sentències abans que culmini la renovació de la institució.
Amb els jutges del Constitucional es constata que a la institució conviuen punts de vista molt allunyats sobre com articular la vigència de la cooficialitat del català i el castellà a Catalunya. El ponent del primer recurs que s’hauria de resoldre és el magistrat Santiago Martínez Vares, exjutge del Tribunal Suprem (TS). Com a membre de la Sala Contenciosa, Martínez Vares va ser ponent de la resolució que va disposar que el castellà fos llengua vehicular en el sistema educatiu a Catalunya en el 20% de les assignatures. Aquesta sentència interpretava i desenvolupava, al seu torn, la polèmica decisió del mateix Constitucional sobre la reforma de l’Estatut.
La sentència sobre la reforma estatutària obligava que la llengua catalana fos vehicular en un percentatge indeterminat de matèries, que el Suprem va fixar en aquell 20%. Vint anys abans, el llavors president del Tribunal Constitucional, Miguel Rodríguez-Piñero, va rebre el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, i tots dos van conversar, entre altres coses, sobre la política lingüística a Catalunya. Després, el TC va avalar la immersió.
Eren altres temps. Llavors CiU donava oxigen constantment al Govern del PSOE. Rodríguez Piñeiro, al seu torn, havia estat a Sevilla un dels professors de Dret de Felipe González.
LA DISCUSSIÓ Hi ha pendents decisions sobre el català, l’ensenyament i el cinema