“La Constitució no pot fracassar a Catalunya”
Ramón Jáuregui, president del PSOE al Parlament Europeu
Exministre de la Presidència a la Moncloa i exvicelehendakari basc, Ramón Jáuregui (Sant Sebastià, 1948) presideix la delegació socialista espanyola al Parlament Europeu i ara torna a ser reclamat per actualitzar el projecte del PSOE.
Quines són les prioritats?
Construir una esquerra moderna per a una societat més justa en una democràcia més forta. Aquest és el projecte, que s’articularà en tres grans relats. Una ponència orgànica, per definir quin partit volem ser, com atraiem talent i joventut, com ens obrim a la societat. Una ponència política, en el marc d’una legislatura en què som líders d’una oposició que doblega el Govern espanyol de vegades, i l’obliga a rectificar, i que hi pacta també. I una ponència econòmica i social per a un país que té el repte de ser competitiu, però que ha d’abordar gravíssims problemes de desajust social.
Hi haurà propostes noves?
El projecte polític s’ha d’ajustar a una nova realitat espanyola. Ha nascut una altra esquerra, som oposició en una legislatura complexa, Espanya té grans problemes que demanen grans pactes. Això ha de configurar una estratègia política, i això implica novetats, esclar. Hem de recuperar confiança en la gestió econòmica. No es pot ser alternativa sense generar confiança en la gestió del creixement.
La declaració de Granada del PSOE del 2013 fixa la proposta socialista de reforma de la Constitució en clau federal. Això no es tocarà?
Estem tan convençuts que aquest camí és l’únic possible que no el tocarem.
Govern i PSOE apel·len a la prudència davant la reforma. El principal impediment és l’exigència de Podem de sotmetre a referèndum qualsevol canvi?
Em preocupa molt que Podem tingui una mirada tan crítica sobre el pacte per la reconciliació i la Constitució espanyola. És molt perillosa aquella actitud destructiva de Podem. La revisió de la Constitució no serà gens fàcil si no es recupera un esperit semblant al que van tenir els constituents l’any 1978. El Govern espanyol ha de suscitar un clima favorable. El risc que no hi hagi acord és de tots, el fracàs en la negociació es carregarà a l’esquena de tots, també de les comunitats autònomes, els nacionalistes o les esquerres que siguin incapaces de comprendre que una Constitució és un pacte de renúncies.
Aquesta legislatura serà la de la reforma de la Constitució espanyola?
El repte secessionista de Catalunya és històric, i exigeix una resposta a l’altura dels temps. El podem vèncer només amb política, amb pacte. Fent fort el catalanisme no separatista. I això només es pot fer amb un projecte generós, i implica una reforma de la Constitució basada en un pacte amb Catalunya. No només, però també, perquè la Constitució no pot fracassar a Catalunya. La responsabilitat és de tothom, perquè si a les Corts obrim l’espai a aquest debat i allarguem la mà, algú del nacionalisme català l’haurà d’agafar, o assumirà la responsabilitat que la seva unilateralitat porta Catalunya a l’abisme. Col·locar la pilota a la teulada del nacionalisme català és important quan efectivament des d’Espanya obrim una reforma de la Constitució que permeti un nou Estatut i que permeti que el dret a decidir dels catalans es manifesti. Això és decidir junts, i en la legalitat, sobre condicions de vida concretes, no sobre una hipotètica consulta en què els catalans manifestin desitjos.
L’acord entre el PNB i els socialistes bascos és un bon exemple a seguir?
Catalunya pot emmirallar-se en el País Basc. Com bé diu Iñigo Urkullu, el nacionalisme que té una concepció vuitcentista de la sobirania està condemnat al fracàs. I en el nacionalisme independentista de Catalunya hi ha una concepció vuitcentista, que no té res a veure amb el món que tenim. La gran reflexió que una part del nacionalisme haurà de fer és de quina manera dóna resposta al seu sentiment identitari al segle XXI.
La relació entre el PSOE i el PSC també està en revisió.
Sóc partidari que continuem el més units que puguem.
El reconeixement de Catalunya com a nació no estarà mai en el credo del PSOE?
A l’Estatut trobem una formulació que la Constitució ha d’admetre, que és la declaració en el preàmbul d’un reconeixement que Catalunya fa de si mateixa. El Parlament ha declarat que Catalunya és una nació. Punt. És una manifestació de Catalunya. A mi ja m’està bé.
El PSOE no celebrarà el seu congrés fins al juny. Pot aguantar tant de temps sense un líder?
Sóc més partidari de fer les coses bé que ràpid. Juny és una data raonable prevista pel PSOE. Abans no es pot elaborar el projecte. Cal elegir un líder en concordança amb el projecte del partit que volem ser, fiable, seriós, reformista, solvent.
Ha arribat el moment de la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, es va acabar el de Pedro Sánchez, considera una tercera via?
Veig difícil sostenir un lideratge futur sobre un líder com Pedro Sánchez que va marxar de la direcció del partit. Segon: no es pot governar el PSOE contra Andalusia, però això no vol dir que em manifesti per ningú, ja que Susana Díaz no ha dit què farà. L’acord orgànic és imprescindible, i ha de ser previ a l’elecció del nou líder del PSOE.
EL LIDERATGE DEL PSOE “Un acord ampli, si pot ser sobre un sol candidat, seria el millor”