Aigües al PSC
La frase “Salvar el soldat Sánchez” va circular entre polítics i periodistes fa dos mesos. Però “el que no pot ser no pot ser, i a més és impossible” i el van defenestrar. Hi havia molta mediocritat i tacticisme en Pedro Sánchez, però, sobretot, faltava sentit comú. No era qüestió d’idees polítiques ni d’estratègies, sinó d’acceptar una cosa tan elemental en qualsevol democràcia seriosa i consolidada com deixar governar el partit que ha guanyat les eleccions encara que només tingui majoria simple.
Encara més. El principal partit de l’oposició té gran capacitat de lligar curt l’Executiu i d’incloure moltes de les seves propostes si el que governa no té majoria absoluta. Però en lloc d’aprofitar-ho va anar directe a l’abisme i veiem el garbuix que han muntat al PSOE. No han llegit Churchill, que deia que “democràcia és la necessitat d’inclinar-se de tant en tant davant l’opinió dels altres”.
Però una part no petita de la culpa és del PSC. He visionat diverses vegades el discurs de Miquel Iceta a la Festa de la Rosa no només aclamant sinó impulsant Pedro Sánchez cap a la seva obstinació en l’impossible. Iceta és un polític valuós, però aquell dia sobreactuava i en aquests mesos no va aplicar la sensatesa que el caracteritza. En els últims dies torna al pragmatisme amb la seva entrevista amb Susana Díaz i els acords PNB-PSE. Si el PSC fa anys que va de mal borràs, ara fa aigües. I, igual com CDC, un altre en caiguda lliure, s’ho han fet solets. Dos partits a qui Catalunya deu molt, els més influents en gairebé quatre dècades.
Urgeix un cop de timó, com repetia Tarradellas. En el recent congrés del PSC hi va haver molta unanimitat, però per al no-res. No es va salvar el soldat Sánchez, a diferència del que va passar a Normandia amb el soldat Ryan de la història i de la pel·lícula. Però potser Iceta desconeix una altra història similar de la Segona Guerra Mundial, la dels germans Sullivan. Eren cinc germans de la població de Waterloo, a Iowa. En l’atac japonès a Pearl Harbor va morir un amic seu i tots ells es van allistar per lluitar contra els nipons. Eren marins del creuer lleuger Juneau. Va ser torpedinat i enfonsat el novembre del 1942 a prop de Guadalcanal. Tots cinc van morir. Un naufragi global. Seria una llàstima que li passés el mateix al PSC, perquè el país necessita un partit socialista fort.