El misteri de la joguina estrella

L’any passat van ser els ninots de la Patrulla Canina. L’anterior, la nina Elsa de Frozen. I el 2013, els Furby. Cada any hi ha alguna joguina que fa anar de corcoll els Reis d’Orient perquè s’erigeix en el regal estrella, aquell que tots els nens demanen i acaba esgotat. “La joguina estrella és sempre un misteri, perquè les modes infantils són una mica imprevisibles i si una joguina es comença a vendre més del previst pel fabricant aviat s’esgota en alguns comerços, i en esgotarse el desig de tenir-lo es multiplica, pares i mares ho comenten i això fa que més gent el vulgui i el desig es retroalimenta”, explica l’especialista en joc Imma Marín. Des d’AIJU, la pedagoga María Costa apunta alguns requisits imprescindibles perquè una joguina triomfi: “Ha de ser una novetat, interessant i diferent; han de ser fàcilment comunicables els seus objectius i la dinàmica del joc; ha de tenir interès per a l’usuari i, sobretot, ha de tenir ressò entre el grup d’iguals (els nens o els seus pares si són petits)”. I això últim és el més difícil i menys previsible. “Que una cosa es posi de moda o no entre els nens no està totalment determinat per la publicitat, ni per les sèries de televisió, ni pel nombre de peces que se’n venguin; un dia la baldufa entra al pati de les escoles, es posa de moda entre aquell grup, comença a funcionar de boca a orella i, sense saber ben bé per què, la baldufa arrasa”, comenta. Admet que la publicitat i les llicències de pel·lícules o sèries també influeixen i són darrere de la joguina més venuda en moltes campanyes nadalenques, com les nines Monster High el 2011-2012, o el rellotge Omnitrix el 20082009. “Però quan Furby es va posar de moda el 2013 no hi havia cap sèrie darrere, i a més ja havia estat joguina estrella 14 anys abans; i una cosa similar va passar amb els patinets metàl·lics, que van ser l’estrella del 2000”, exemplifica Costa. José Luis Linaza, de l’Observatori del Joc Infantil, creu que la publicitat exerceix un paper determinant en les cartes als Reis d’Orient perquè convenç els nens que no existeix l’oportunitat de ser feliç si un no té l’últim producte que s’anuncia a la televisió o a les xarxes socials. “Si els nens escriguessin la seva carta al setembre demanarien joguines en genèric: una pilota, un nino, cotxes... Però quan l’escriuen al desembre posen nom i cognoms a la joguina perquè l’han vista en anuncis i pensen que aquesta és la que els farà feliços”, indica.