La lliçó que ensenya l’informe PISA
Les comunitats de Castella i Lleó i de Madrid recullen els fruits de donar suport als docents i els alumnes més desfavorits
L’informe de l’OCDE sobre l’educació al món ha propiciat les inevitables comparacions entre els resultats de les comunitats autònomes, que per primera vegada s’han presentat en la seva totalitat. No existeix una prova diagnòstica nacional, per tant PISA posa en relleu les diferències existents en el territori estatal. En aquest marc, Catalunya ha superat les mitjanes mundials i ha registrat progressos respecte al 2012 en matemàtiques i ciències, però la imatge que li ha tornat el mirall de PISA no és la que molts esperaven.
Té sis comunitats autònomes al davant que presenten comportaments millors en un informe que no cal sacralitzar, ja que només és un indicador, però que, en ser igual per a tots els alumnes, dóna la mesura de la posició.
Castella i Lleó supera totes les mitjanes en excel·lència i equitat. Per la seva puntuació estaria situada en un setè lloc al món, braç a braç amb els països asiàtics. A més, compta amb una proporció d’alumnat excel·lent més gran que la UE, l’OCDE i Espanya, mentre que és la comunitat amb menys estudiants endarrerits. El conseller d’Educació, Fernando Rey, explica que aquests resultats han estat obtinguts per igual, indistintament del gènere de l’alumnat i de la titularitat del centre, públic o concertat. “La clau és no deixar cap alumne enrere”, ha declarat aquests dies, per la qual cosa “hem potenciat els plans de reforç”.
Rey considera que una part de l’èxit educatiu es deu als centres i als professors, seleccionats per mèrit, capacitat i vocació, i als quals es demana formació permanent. Les aules s’obren i es fomenta des del Govern l’observació d’altres pràctiques. Des de l’administració s’han impulsat plans de millora i innovació dels centres que es troben en un “procés permanent d’infecció creativa”.
No li falta raó a la consellera d’Educació, Meritxell Ruiz, quan diu que Castella i Lleó és una comunitat diferent de Catalunya. La població castellanolleonesa és de 2,5 milions d’habitants amb poca mobilitat i un entorn més rural que urbà. Encara que hi persisteixen 27 barracons, s’ha invertit en la qualitat educativa mantenint pocs nens per aula. Hi ha escoles en pobles de tan sols quatre alumnes.
La Comunitat de Madrid, per la seva densitat i diversitat d’origen dels estudiants, comparteix més similituds amb Catalunya. Amb 6,5 milions d’habitants, té un 15% d’alumnat d’origen estranger. Les seves notes de PISA són molt bones en lectura (20 punts més que a Catalunya, que ha baixat) i ciències (12) i millorables en matemàtiques. Les ràtios d’alumnes per classe són similars però no hi ha barracons.
“La composició social de Madrid no té res a veure amb Catalunya –justifica la consellera Ruiz–. Hi ha més centres privats i la immigració, bàsicament d’Amèrica Llatina, comparteix llengua i cultura”. Ismael Sanz, director general d’innovació de la Conselleria de Madrid, argumenta que l’èxit educatiu s’ha basat a deixar autonomia als centres (posen al servei del projecte el 30% del currículum), i en la formació del professorat (metodologies d’innovació i llengües). També concedeix importància a les polítiques que apliquen per corregir les deficiències que detecten en les proves d’avaluació. Els centres obtenen un extens dossier sobre el diagnòstic de les seves àrees de millora. Respecte a la immigració, que, aclareix, “no només és hispana”, no ha resultat un llast a més que ja no n’arriba tanta com abans de la crisi. “Donem classes de reforç i llengua als alumnes nouvinguts i en tres anys treuen
“Tres anys després d’arribar, els nois de fora obtenen notes iguals que els d’aquí”, diuen a Madrid
les mateixes notes que els nacionals del seu mateix origen social”, afirma Sanz. La titularitat de les escoles és una mica diferent de la catalana, en favor de la privada: el 55% és pública, el 30% concertada i el 15% privada.
“Els nois que es van examinar la primavera passada de PISA tenien 9 anys quan a Catalunya van començar les retallades pressupostàries que van afectar el reforç lingüístic”, explica Silvia Carrasco, vicedirectora del Centre d’Estudis i Investigació en Migracions de la UAB. Per a aquests joves, l’esforç per aprendre català, la llengua escolar, és més gran ja que no només és diferent de la de la seva família sinó de la que senten al seu barri. Sense dominar català, aprendre és més difícil.
Com a reflex al mirall, les dades de PISA a Catalunya tornen la imatge d’una educació que avança, lentament, però amb un potencial desaprofitat.