El divendres, mal dia per conduir
Barcelona va registrar l’any passat 9.000 sinistres amb víctimes, un 3,78% més que el 2014
Dimarts, ni casats ni embarcats, diu un refrany. Tradicionalment, el segon dia de la setmana –dedicat a Mart, el déu de la guerra– sempre ha tingut molt mala premsa. En canvi, pel que fa a la seguretat viària, aquest és, amb els diumenges, un dels dies més relaxats. Si sou supersticiosos –i, sobretot, si creieu a ulls clucs en les estadístiques– hauríeu d’evitar agafar el cotxe el divendres.
L’èxode del cap de setmana i potser també el cansament acumulat en tenen la culpa. Un informe de la Guàrdia Urbana assenyala que els divendres acumulen la xifra més important d’accidents amb víctimes a la capital catalana: 1.579 casos el 2015, un 17,36% del total. En segon lloc, hi ha els dimecres (1.529, un 16,81%). L’estudi de la policia municipal assegura que cal creuar els dits especialment entre les 14 i les 22 hores. Aquesta franja horària acumula el 52,51% dels accidents, 4.776 l’any passat, gairebé un 2% més que el curs anterior.
Els torns de matí (3.652 accidents) i de nit (només 667) van ser més tranquils. Cal recordar, però, el que va dir Céline a Viatge
al fons de la nit: “La gran desfeta, en tot, és oblidar”. No s’ha d’oblidar que aquesta guerra es lliura cada dia a qualsevol hora. Encara que de nit hi ha menys ensurts, percentualment aquest és el moment en què els casos han crescut més: un 17,22%. El 2014 hi va haver 569 sinistres nocturns, i un any més tard, cent més.
Per districtes, l’Eixample (amb més de 3.000 accidents) presideix l’indesitjat podi de la sinistralitat, a molta distància dels seus perseguidors. La medalla de plata és per a Sant Martí (988), i la de bronze, per a Sarrià-Sant Gervasi (amb 923, tot i que ex aequo amb els 917 de Sants-Montjuïc). La seva especial orografia fa que Gràcia sigui la zona menys castigada, amb 400 accidents de trànsit.
Els experts diuen que, més que xifres, cal destacar tendències. Per exemple, a falta dels resultats d’enguany, que lògicament encara no s’han tancat, la Guàrdia Urbana
El podi d’accidents entronitza l’Eixample (3.000), Sant Martí i Sarrià-Sant Gervasi (més de 900 cada un)
va intervenir el 2015 en 9.095 accidents amb víctimes. Si bé això representa un increment del 3,78% respecte al 2014, globalment no va ser un mal any.
El 1990 Barcelona va començar les estadístiques d’accidentabilitat, i des d’aleshores ençà només hi ha hagut un any menys luctuós que el 2015: el 2013, amb 22 morts. Durant els anys 1990, 1991 i 1992 hi va haver 88, 82 i 84 morts. Segons la policia municipal, l’any passat les víctimes mortals van ser 27, lamentablement moltes, però “quatre menys que el 2014” i a anys llum de les xifres vergonyants i avui absolutament intolerables dels noranta.
El problema és que no totes les estadístiques coincideixen. La millor radiografia sobre aquest drama és la de l’Agència de Salut Pública. Aquest organisme municipal no només estudia els registres de la Guàrdia Urbana i de les urgències hospitalàries, sinó també la informació de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. Això permet aconseguir dades més fiables, perquè la policia no té en compte que els accidents que inicialment han estat classificats com a greus poden acabar amb la mort dels protagonistes dies o setmanes després.
Segons l’Agència de Salut Pública, en realitat el 2015 van perdre la vida per accidents de trànsit a la ciutat de Barcelona 35 persones, i no 27, com diu la policia municipal: 31 homes i quatre dones. 19 de les víctimes mortals pilotaven motos o ciclomotors; 12 eren vianants; dos, copilots de turismes; una conduïa un automòbil i una altra anava de paquet amb moto. Els accidents més freqüents van ser els atropellaments i les col·lisions frontals i laterals. El juny i el novembre (en el cas dels homes) i l’agost (en el de les dones) van ser els mesos més negres. No endevinaríeu mai quin va ser un dels dies en què es van registrar més atropellaments i col·lisions mortals? Sí, el divendres.