El falsificador dels nazis
Condemnat a una mort gairebé certa al camp de concentració d’Auschwitz, Adolf Burger havia estat un impressor de llibres, habilitat que al final va resultar la seva salvació. La raó és que va ser un dels seleccionats per formar part de l’anomenada operació Berhard, una de les més maquiavèl·liques estratègies de guerra, el pla nazi per intentar col·lapsar l’economia britànica inundant-la amb bitllets falsos.
El pla era que les forces aèries alemanyes llancessin sobre Anglaterra més de 130 milions de lliures en bitllets que haurien reproduït amb total exactitud en un camp de concentració. Encara que finalment no es va dur a terme, el pla era una de les últimes opcions dels nazis després de donar per perduda la batalla aèria i la possibilitat d’envair l’illa. Va ser tan secret que ni el comandant de Sachsenhausen, el camp de concentració al nord de Berlín on es va dur a terme, no coneixia amb exactitud què feien.
Per dur a terme el pla depenien de l’habilitat dels interns. Es va escollir un grup d’artesans, banquers, impressors i almenys un falsificador reconegut. Aquest grup va tenir alguns regals durant el temps que van realitzar la seva feina, com poder disposar de mantes, roba d’abric, cigarretes i menjar extra. Privilegis perquè treballessin millor, tot i que, com recordaria Burger, “era pitjor que Auschwitz, perquè sabíem que ens matarien així que haguéssim acabat la nostra tasca”. Només l’ofensiva dels aliats, el 1945, i el caos que va provocar els van permetre escapar d’aquella mort segura. Burger va fugir a Praga. Va treballar de taxista i després va explicar la seva experiència amb els nazis al llibre El taller del diable.
La premsa txeca va informar de la seva mort dimarts passat, només sis mesos abans que hagués arribat a centenari. Burger havia nascut al si d’una família jueva a Velka Lomnica, un poble del nord d’Eslovàquia, que a començaments del segle XX pertanyia a l’imperi austrohongarès. Allà es va llaurar una reputació com a linotipista i també es va ficar en política, donant suport als comunistes. Però Eslovàquia va ser de les zones que van iniciar la deportació de jueus i Burger era dels primers de les llistes.
El 1942 el van enviar a Auschwitz, amb la seva dona, Gisela, que va morir allà. El van infectar amb tifus en un experiment. El van colpejar fins a treure-li diverses dents, només perquè l’oficial de torn va descobrir que el seu nom era el mateix que el de Hitler. Però el 1944 el van informar que l’havien escollit per a una operació especial per ordre del cap de les SS, Heinrich Himmler. Un pla que implicava uns 140 presos, la majoria d’Auschwitz. Van ser traslladats tots a dos barracons de Sachsenhausen amb els vidres tintats perquè no se sabés el que feien. Van falsificar segells, passaports dels Estats Units i dòlars. Però la seva missió principal va ser duplicar les lliures angleses. Part dels diners es van utilitzar per pagar espies, una altra part se la van emportar caps nazis i una part va ser llançada a l’aigua. Els bitllets eren tan perfectes que el Banc d’Anglaterra va haver de retirar de la circulació tots els de més de cinc lliures durant vint anys.
Aquella història va inspirar la pel·lícula Els falsificadors, de Stefan Ruzowitzky, que va aconseguir per a Àustria l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera el 2007. El film, que es va prendre algunes llibertats respecte als fets verídics, explorava la moral d’aquells treballadors.