Ànimes esculpides per Déu
Les Germanetes dels Pobres lluiten per mantenir viva l’obra de santa Joana Jugan a la Catalunya central
No deixa de demanar i intercedir pels pobres. Ho ha fet sempre des que va consagrar la seva vida a Déu als 19 anys. És poliglota i bona comunicadora, experta en internet. Toca el piano a les festes de la congregació. Sempre somrient i molt activa. “La nostra entrega ha de ser alegre”. Sor Elisa (Pamplona, 1935) és la més veterana de les cinc Germanetes dels Pobres de Vic, una casa construïda l’any 1900 sota el patrocini del bisbe Josep Torras i Bages i inaugurada el dia de sant Francesc Xavier del 1902.
Cinc germanetes fan front a alisis i contraalisis per tirar endavant la seva obra. Pura aventura de fe. Juntament amb 12 avis resisteixen els inconvenients de les obres de remodelació de la residència, a la perifèria de Vic, amb una bonica vista al Montseny. Uns altres 60 han estat traslladats a Girona i Barcelona. Unes obres milionàries que han posat en perill la continuïtat de la congregació a Vic. “Tenim sant Josep, el nostre patró, treballant hores extres”, diu sor Montserrat (l’Albí, Lleida), mare superiora, 51 anys a la congregació.
La clau està al mateix cor de les Germanetes: treballen per a Déu. “La nostra felicitat és ser Germanetes dels Pobres”, assegura sor Montserrat. “En els avis pobres a qui donem acollida hi ha present Jesús”, intervé sor Elisa. Avis pobres, sense recursos, de vegades oblidats. Però retornats a la vida.
Als seus 81 anys, sor Elisa manté una mirada àmplia i confiada. Va arribar a Vic després de 40 anys a Itàlia: Perusia, Bolonya, Roma, Sicília i Gènova. Aquesta pamplonesa del barri de la Rochapea porta al cor la vena missionera de sant Francesc Xavier. “Aquesta nena té vocació. Se li veu a la cara”, li van dir un dia a la seva mare les Germanetes. “Que ho provi. No s’hi que- darà tres dies ni lligada”, va contestar la mare. “Però el Senyor em va lligar tan fort, que aquí em teniu. I molt feliç”, remata amb vehemència sor Elisa.
Dedica els matins a la col·lecta a les localitats de la Plana de Vic emulant sempre l’esperit de santa Joana Jugan, la humil serventa bretona que va fundar l’ordre el 1839 a Saint-Servan. L’acompanya sor Ana Carmen (Salamanca, 1938). “Quan tenia 16 anys em va captivar l’ambient de les Germanetes de Salamanca”, recorda. Sor Ana Carmen va passar la seva joventut a Itàlia, “el meu estimat Milà”, Xile i l’Argentina abans de recalar a Barcelona i després a Vic. “Sempre estem disposades a fer la maleta”. És igual on les enviïn. “Les nostres arrels són profundes”, intervé la mare Montserrat.
Sor Elisa i sor Ana Carmen dolcifiquen els cors dels benefactors i animen la gent a compartir. És caritat en acció. Camí evangèlic en estat pur. “La gent no creu en els miracles. Nosaltres els toquem amb les mans cada dia”, explica la germaneta pamplonesa.
I sor Montserrat governa la casa de Vic on les hores es preguen (pregària matinal d’una hora, santa missa, rosari, vigílies), però sobretot es treballen. Sor Marie-Jeanne, sor Teresa Montserrat i la mare Montserrat són les encarregades de les tasques d’hospitalitat i cura dels avis.
Sor Marie-Jeanne va cercar Déu sense por des de petita. Nascuda en una vila de Kènia fa 53 anys, recorda que recorria fins a 30 km enmig de la fauna salvatge per assistir a l’escola. “Vaig sentir que Déu em cridava. I va ajudar l’exemple dels Missioners de l’Esperit Sant, que havien deixat les seves comoditats occidentals pel meu país”.
La germaneta keniana estudia teologia, s’ocupa de tasques de cuina i toca el tambor i la kayamba. Fa vuit anys que és a Catalunya, però el seu background internacional impressiona. Va ingressar amb 18 anys a la casa de les Germanetes de Mombasa, abans de ser enviada a Anglaterra, Irlanda i Escòcia. Després dels vots perpetus a la Tour Saint-Joseph (Rennes), va desenvolupar la seva tasca apostòlica a París, Lió, Nairobi i Benín.
Sor Marie-Jeanne il·lustra molt bé el règim de pobresa i suport exclusiu en la Providència de Déu que practiquen les Germanetes. “A la casa de París vam tenir problemes financers. No podíem pagar les nòmines. Un matí, quan tot semblava sense solució, ens va visitar un empresari que va dir que havia passat la nit sense dormir i ens va fer un donatiu de quatre milions de francs”.
Sor Teresa Montserrat ha tornat a casa. Va néixer a Vic el 1938. “Volia ser religiosa. Tenia molt clara la crida, però no la congregació”. El comentari d’una veïna va aclarir-li els dubtes: “Per res del món no voldria que una filla meva fos Germaneta”. Va ser llavors quan sor Teresa va saber que Déu modelaria la seva particular ànima dintre de la congregació de Santa María de la Cruz Jugan.
Cinc Germanetes. Cinc ànimes esculpides per Déu mantenen viva l’obra de la santa bretona a la Plana de Vic, al bell mig de Catalunya. Una obra reclamada pels bisbes Josep Morgades i Josep Torras i Bages, present avui en 31 països dels cinc continents. Els bisbes donen exemple: Josep Maria Guix va morir en aquesta casa de Vic el juny del 2009 i Jaume Camprodon complirà diumenge els 90 anys a la casa de Girona. “Vull que em tractin com a un més”, va dir el bisbe Guix a la mare després de ser admès. “Parlava amb tothom. Ens va ajudar moltíssim”, recorda avui sor Montserrat.
En temps de crisi de vocacions, la mare té un missatge: “Vine i veuràs. Fes el pas i obre el teu cor a Déu”. I és que la força de les Germanetes dels Pobres, com recorda sor Elisa, “rau en la santa Creu de Jesucrist”.