Dibuixant de la revolució
Una exposició a Barcelona rescata l’il·lustrador José Luis Rey, que firmava amb el pseudònim SIM
La revista Life del febrer del 1937 va publicar un reportatge titulat “Revolution in Barcelona” il·lustrat amb cinc imatges firmades per SIM. Amb aquest pseudònim s’havien publicat diversos cartells del comissariat de propaganda, portades i dibuixos en revistes com Sias o Moments i dos llibres molt populars: Estampas de la Revolución Española. 19 de julio del 1936 i 12 Escenas de guerra. Però, qui era SIM?
Hi havia molt poques dades sobre aquest dibuixant fins que Joan Prados i Jaume Rodon van començar a rastrejar en la seva biografia. Així va ser com van arribar a la conclusió que SIM va ser només el pseudònim de José Luis Rey Vila per als dos primers anys de guerra, fins que se’n va anar a l’exili. Han localitzat fins a 150 originals i en espera de publicar la seva biografia, acaben de mostrar una síntesi de la seva investigació en l’exposició que durant un mes s’ha celebrat al casal Font d’en Fargues, al barri d’Horta-Guinardó.
José Luis Rey havia nascut a Cadis el 1900. Va cursar el batxillerat a l’escola Christian’s Brothers de Gibraltar i va estudiar després Belles Arts a Cadis. Va participar a la guerra del Rif entre 1921 i 1923 a bord del creuer Cataluña i els primers dibuixos que se li coneixen són precisament de la Primera Guerra Mundial, per il·lustrar un llibre de contes de la infermera alemanya Nica Lund-Bourn, i del conflicte del nord de l’Àfrica. Va començar a treballar com a il·lustrador en revistes i en publicitat i quan la seva família es trasllada a Barcelona passa a estudiar a l’Escola de Belles Arts de la ciutat. Dels anys trenta se li coneixen dibuixos per a la revista Ford i per a la botiga Santa Eulàlia.
Quan va començar la guerra civil es va incorporar com a il·lustrador del comissariat de propaganda, a les ordres de Jaume Miravitlles, encara que pel seu posat i la seva inseparable corbata de llacet s’allunyava de l’estereotip
Va tenir l’oportunitat de dibuixar escenes del Rif, la revolució del 36, la Segona Guerra Mundial i el Maig del 68
revolucionari. La publicació de les seves estampes sobre la guerra aixequen admiració i un altre cartellista, aquest sí molt més reconegut, com Carles Fontserè, dirà que constitueixen la “iconografia de la revolució”. Amb un traç senzill i directe, SIM capta el dramatisme d’aquells moments. “A mi aquells dibuixos em van entusiasmar –dirà Fontserè–, fets amb una frescor molt personal a base de tinta xinesa treballada a l’aigua en contrallums de color diluït sobre paper vegetal una mica transparent”. En aquell temps vivia al carrer Pintor Pradilla, al barri de la Font d’en Fargues.
Rey se’n va anar a l’exili abans que acabés la guerra, la qual cosa pot donar a entendre que tampoc no se sentia gaire còmode aquí. I va deixar de ser SIM (Prats i Rodon apunta la hipòtesi que fos un homenatge a Simone Weil, que va conèixer a Barcelona). El 1940 es va casar amb Odette Marie Mantois. Va dibuixar també l’ocupació alemanya i l’alliberament de París. Entre el 1947 i el 1960 va il·lustrar revistes i llibres, entre ells El Quijote, Novelas Ejemplares i els poemes del seu amic Marcial Retuerto (Tour d’Ivoire). També va tenir l’oportunitat de dibuixar els esdeveniments del Maig del 68 i fer classes a la Sorbona. Va morir a París el 1983.