Fascinant rap atemporal
Sovint els anomenats discos de tornada solen ser armes de doble tall. En comptats casos, l’expectació, l’espera i la satisfacció coincideixen, i si s’hi afegeixen factors exògens, llavors allò és motiu d’alegria. Una mica de tot això envolta l’aparició de l’esperat nou àlbum dels gloriosos A Tribe Called Quest, el sisè d’una carrera musical de més de tres decennis i que trenca un silenci discogràfic de divuit anys.
Aquest comeback s’esdevé quan les circumstàncies que van envoltar l’enllumenament del trio de Queens han canviat radicalment, començant pel fet que el seu lloc de naixement artístic ja no és referencial en l’escena del gènere, i que la seva condició d’innovadors del rap (quan van fusionar magistralment jazz i hip-hop a inicis dels noranta) ja no és incontestable i que fa uns mesos va morir el mc fundacional del grup, Phife.
Temors infundats. D’entrada el so continua sent distintiu, aquella hàbil combinació de hip-hop de la Costa Est, jazz, addictiu r’n’b i molt més, en una producció cuidadíssima. Alguns dels instrumentistes que hi posen l’espatlla són Jack White o Elton John, armant una estructura sonora real que omple de contemporaneïtat un àlbum, en la llista de convidats del qual també hi apareixen Busta Rhymes, Kanye West, Andre 3000 o Kendrick Lamar. Cal entendre anglès, per descomptat: els textos traspuen combativitat política, any electoral dels Estats Units, denúncia de la creixent intolerància contra col·lectius com gais, musulmans o hispans...