Clàssic, modern i ‘casual’
Luis Enrique està fart que li preguntin contínuament per l’estil. És el preu de ser l’entrenador del Barça, el club del món en què es debat més sobre l’art per l’art, és a dir sobre l’estètica del joc. Mentre en altres contrades, com al Santiago Bernabeu, les converses se centren en les alineacions, en els gols, en els pentinats dels futbolistes o en Hisenda (els que no porten la mordassa posada), al Barcelona les tertúlies infinites solen confluir en el patró de joc.
Un patró que requereix contínua actualització perquè el software sempre sigui modern. Però en el fons es fonamenta en l’esperit clàssic que indica que, quan tu tens la pilota, el rival no la té. Es tracta d’un estil tradicional i actual alhora, però també transporta ingredients casual perquè sol ser desenfadat i alegre quan es plasma d’una manera adequada. I tant si li agrada com si no a l’asturià, sempre disposat a remugar entre dents quan alguna pregunta l’enfurisma, es parlarà del mateix pels segles dels segles. L’afició té el morro fi, acostumada al buquet d’un vi futbolístic de primera qualitat. Per això el drama de Sant Sebastià va ser el joc i no el trist empat que s’hi va aconseguir. Per això els 25 minuts primers d’ahir a Pamplona (sí, contra el cuer) van resultar encoratjadors malgrat el devessall d’ocasions fallades. És veritat que no s’ha de perdonar tant perquè si no passa com va passar contra el Madrid. És cert que cal demanar als cracs que no deixin per demà –la segona part– el que es pot resoldre abans, però és a partir dels seus orígens i del seu futbol de possessió que el Barça pot adquirir confiança per anar a totes a la Lliga.
No s’ha de catalogar d’excel·lent el partit de Pamplona perquè l’adversari està molt enfonsat, però sí que es pot valorar el fet que en la segona meitat del clàssic, en l’enfrontament sense pressió contra el Borussia Mönchengladbach i ahir el Barcelona ha recuperat moltes de les seves coordenades més reconeixibles. Ha tornat al campament base per encarar la muntanya del campionat per una altra ruta. Encara és a temps d’arribar el primer al cim.