I el món va perdre
Messi regateja tres rivals i en sorprèn tres més i el porter per ser ‘pichichi’
No sempre es pot marcar el gol maradonià, encara que el deu del Barcelona s’entossudeixi a demostrar tot el contrari. Per a ell, geni del futbol mundial, voler és poder. Leo Messi el va calcar el 2007 contra el Getafe a la Copa i pel camí deu haver deixat un centenar de gols per al record. Però el d’ahir ocuparà un lloc destacat a la seva pinacoteca. Després de tres driblatges, Messi va entrar a l’àrea, va inventar el penal amb barrera –tres jugadors de l’Osasuna li feien de pantalla– i el va transformar: va deixar els defenses i Nauzet amb un pam de nas. Nou anys després, el crac argentí es va tornar a vestir del Pelusa a El Sadar, un camp on Diego va jugar dues vegades i sempre va perdre. Una altra diferència més en el joc de les semblances entre dos miralls que cada vegada s’assemblen menys per les exhibicions cada tres dies de Messi i el seu palmarès. Tot i això, de tant en tant a Leo li agrada jugar a ser Maradona. Encara que només sigui per diversió, per posar la cirereta a un partit en què va participar en tots els gols.
I això que el matx no va començar bé. Al descans algú podia pensar que no era el dia de Messi. Perdona’ls que no saben el que es fan. Disculpa la seva impaciència. No els tinguis en compte la insolència. La xerrameca és molt agosarada. Il·lusos. “La gent creia que no estava bé al primer temps, però ja sabem com és en Leo. N’ha fet dos”, va sintetitzar André Gomes.
Van ser dos i van poder ser quatre si el porter Nauzet no hagués tingut una actuació espectacular. Geldiketatzarra. Així es diu gran aturada en eusquera. Nauzet va fer dues aturades de nivell a Leo, una amb la cama i una altra amb la mà dreta. Un galimaties per als no iniciats en la llengua basca. Ni davant aquest mur es va frenar Messi, que se’n va rescabalar després del descans.
Els qui van marxar abans de l’últim minut es van perdre el millor. Els qui van decidir que el matx ja estava sentenciat i era hora de dinar, es van quedar amb les ganes. Amb Messi res no és inservible o menyspreable. Tot s’aprofita. I l’entrada va valer la pena només pel 0-3 que va firmar i que el va col·locar com a
pichichi en solitari de la Lliga. Messi va regatejar Torres, va encarar i va superar Iván Márquez, es va desfer de David García abans d’entrar a l’àrea, on el tapaven Clerc, Tano i Iván Márquez, que ja havia reaccionat i va ser el Butcher del 1986 i el Nacho del 2007, els espectadors que van veure més de prop les jugades en ser superats dues vegades. En comptes de continuar accelerant en l’eslàlom per imitar-se, Messi es va frenar i va idear un penal amb tanca. Es va plantar al punt dels onze metres, va fintar, va deixar assegut Márquez i Nauzet, i va trobar el forat pel qual fer arribar la pilota a la xarxa. Va ser el món contra ell i el planeta va perdre.
És el seu setè gol a El Sadar, que també va veure grans gols de Romário i Ronaldinho, i el vint-i-dosè de la temporada, on surt a més d’un per matx, una mitjana que ja va tenir els cursos 2011-2012, 2012-2013 i el 2014-2015 amb el triplet de Berlín.
Puyol, que ahir només va trobar l’emoticona del crit de Munch per expressar la seva admiració per una passada de Messi, ja pot posar les seves barbes a remullar després que Messi arribés ahir als 550 partits i superés Migueli. El pròxim en la llista dels qui més ha defensat la samarreta blaugrana és l’excapità, a qui li queden 43 matxs d’avantatge. Serà qüestió de temps. Perquè si depèn dels seus companys hi haurà Messi per a estona. “Tant de bo que en Leo renovi”, va desitjar Jordi Alba. “Seria bo per a nosaltres i per a ell. Aquí gaudeix molt jugant i nosaltres som superiors amb ell. Sens dubte, a mi em fa molt millor”, va raonar el lateral, que va ser qui el va assistir en el 0-2. El 0-3 se’l va cuinar Messi contra el món.