La fi del secret bancari a Andorra dispara les regularitzacions
Els bancs informaran Hisenda del titular dels comptes a partir del 2017
L’aprovació definitiva la setmanes passada per part del Govern d’Andorra del final del secret bancari al principat pirinenc ha disparat les regularitzacions fiscals que s’estaven produint des de principis d’aquest 2016. Així doncs, a partir del pròxim 1 de gener, l’Executiu andorrà recopilarà la informació fiscal de tots els comptes dipositats als bancs del país per poder enviar la informació fiscal el 2018 a les hisendes de cadascun dels països membres de la Unió Europea, incloent Espanya.
L’augment de les regularitzacions obeeix al fet que la tramesa de tota la informació fiscal sobre els residents espanyols a l’Agència Tributària serà automàtica, de manera que afloraran tots els diners no declarats. Encara que era un canvi normatiu ja conegut, l’aprovació la setmana passada de la llei que el fa efectiu ha disparat les consultes entre els assessors fiscals especialitzats, segons fonts consultades.
Un directiu d’un dels principals bancs d’Andorra explica que des de fa mesos s’està contactant amb tots els clients per informarlos del canvi perquè tinguin temps de regularitzar –si cal– la seva situació amb la Hisenda del seu país. Espanya és un dels països amb més clients als bancs andorrans.
El banquer explica que les diferents alternatives per les quals han optat els clients són retirar els diners en efectiu i guardar-los en una caixa de seguretat o gastar-se’ls, emportar-se’ls a un compte en un banc dels Estats Units o de la Gran Bretanya, on no hi ha intercanvi automàtic d’informació, canviar de residència fiscal, donar-los a una oenagé o regularitzar-los. Com que el secret bancari s’aixeca l’1 de gener, si el client tanca el compte abans d’aquesta data la Hisenda espanyola no tindrà constància de res tret que demani la informació via judicial com es feia fins ara.
Ángel Sáez, economista de Ros Petit, explica que com a norma general el cost d’una regularització és d’un 70% de l’import dipositat. En la majoria de casos el procediment, aprofitant que la prescripció és per cinc anys, consisteix a declarar els diners opacs dipositats a Andorra com a ingressos de l’any 2012 i declarar els rendiments obtinguts els anys següents: 2013, 2014 i 2015. El cost de tota l’operació, incloent multes i recàrrecs, és del 70%. Sáez afegeix que, un cop declarats, si el client pot demostrar l’origen dels diners amb anterioritat al 2012 pot litigar amb Hisenda al·legant que aquestes quantitats estaven prescrites de tributació.
L’alternativa a què s’enfronten els contribuents que no regularitzin la seva situació és que Hisenda ho detecti pel seu compte gràcies a la informació fiscal que li enviï Andorra. En aquest cas el cost per al contribuent pot ser de fins al 120% de la quantitat no declarada.
Andorra aixecarà el secret bancari alhora que altres països que actuaven de la mateixa manera. El volum de recursos gestionats pel conjunt de la banca andorrana és gran respecte a la mida del país, però petita respecte a les dimensions del sistema financer espanyol. El conjunt dels cinc bancs andorrans gestionaven uns recursos de 45.200 milions d’euros el 2015, quantitat una mica superior a la que gestiona, per exemple, Bankinter.
La major part de les regularitzacions dels diners opacs a Andorra es van dur a terme amb motiu de l’amnistia fiscal que va impulsar el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, l’any 2012. Per tant, els experts consultats creuen que les quantitats que es regularitzin ara no seran de gran envergadura.
La banca andorrana començarà el procés de petició d’informació fiscal al propietari últim de cadascun dels comptes bancaris. Si el client es nega a facilitar la informació actual o no és possible contactar amb el propietari, la informació que facilitarà el banc serà l’última disponible, que es pot remuntar en determinats casos a la que va facilitar el client en el moment de formalitzar el compte.
La major part de les regularitzacions es van fer el 2012 amb l’amnistia fiscal El cost de declarar els diners opacs és aproximadament del 70% de l’import total