Els bancs centrals albiren la fi dels tipus d’interès baixos
La institució albira el final de l’era de tipus d’interès baixos
La institució que agrupa els grans bancs centrals del món, el BPI, va advertir ahir dels perills que suposaria per a l’economia mundial una empenta més forta al proteccionisme. També va avançar que intueix la fi dels tipus d’interès baixos.
El Banc de Pagaments Internacionals (BPI) va advertir ahir al seu informe trimestral del risc d’una involució en el comerç mundial. Segons Claudio Borio, el seu cap del departament monetari i econòmic, “els senyals d’un augment del proteccionisme s’han multiplicat en els últims anys i les perspectives s’han enfosquit considerablement amb els esdeveniments polítics més recents”. Sense citar els Estats Units, la referència a la victòria de Donald Trump del 8 de novembre passat sembla evident.
El BPI s’uneix així a altres institucions financeres, com el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI), que han advertit del perill que augmenti el proteccionisme amb les polítiques econòmiques de Trump. “No hi haurà guanyadors, només perdedors. Un creixement global més baix i una inflació més alta possiblement no beneficiarien a ningú”, va indicar Borio.
El president del BCE, Mario Draghi, va dir dijous passat que és difícil preveure les conseqüències econòmiques de la victòria de Trump, però que tindran un impacte a mitjà i llarg termini. Una vegada més, va afegir Borio, com va ocórrer després del vot del Brexit, “la calma va ser alterada per un esdeveniment polític” que va semblar donar lloc a un canvi de paradigma als mercats. La victòria de Trump a les presidencials va agafar als mercats “completament amb el pas canviat”, segons l’economista italià. Borio va parafrasejar Oscar Wilde per explicar que una cosa similar va passar amb el vot del Regne Unit a favor de sortir de la Unió Europea (UE): “Equivocarse una vegada pot considerar-se mala fortuna; equivocar-se dues vegades sembla desatenció”.
Borio no es referia als electors, sinó a la reacció del mercat, que apostava per una victòria de la candidata demòcrata, Hillary Clinton, i va reaccionar d’entrada amb virulència al triomf de Trump. Però un cop passat l’ensurt inicial, els mercats van recular sobre els seus passos després del discurs conciliador del president electe. La història posterior, des d’aquest 8 de novembre, és coneguda.
Divendres passat, el Dow Jones va tancar en 19.756 punts, després de pujar un 7,8% des del dia de les eleccions dels Estats Units. Acumula un rècord rere l’altre i ja té a l’abast, amb prou feines a un 1,2%, els 20.000 punts. Els mercats van anticipar un dèficit pressupostari més gran, retallades d’impostos i un impuls a la despesa en infraestructures, així com una menor regulació, cosa que va produir el desplaçament de les inversions.
Juntament amb la renda variable, s’ha produït una caiguda en la rendibilitat de la renda fixa, dels bons del Tresor dels Estats Units, anticipant una acceleració en la normalització de la política monetària per part de la Reserva Federal. És molt probable que sigui així i que aquesta mateixa setmana es produeixi la primera pujada de tipus per la Fed en un any.
Ha arribat el final de l’era de tipus baixos? Borio no ho té tan clar: “Podríem estar davant del tan anhelat inici (...), però encara no hi ha res definitiu i s’imposa la prudència”. En primer lloc, perquè els rendiments dels bons continuen en nivells inusitadament baixos, sobretot en el llarg termini. I, també, perquè els bancs es beneficiaran de les pujades de tipus per recuperar els seus marges, però poden patir la caiguda del preu dels bons a les seves carteres de deute.