L’exèrcit britànic crea la seva unitat de ‘monuments men’
L’exèrcit britànic crearà una ‘brigada de l’art’ dedicada a protegir la propietat cultural a les guerres
L’exèrcit britànic es disposa a reclutar a partir de l’any que ve comissaris de museus, professors d’art, restauradors, arxivadors, historiadors, artistes i arquitectes per formar una brigada especial dedicada a la protecció i conservació d’obres d’art en zones de conflicte, especialment a Síria, l’Iraq i tota la regió de l’Orient Mitjà.
Si la idea sona de pel·lícula és perquè efectivament ho és. Un recent film dirigit i protagonitzat per George Clooney va explicar la història dels monuments men, que al final de la Segona Guerra Mundial van salvar i van rescatar milers d’obres d’art robades pels nazis a tot Europa, entre les quals quadres impressionistes, de Rembrandt i Picasso, la Madonna, de Miquel Àngel, i el Políptic de Gant, un gegantí retaule a la catedral de Sant Bavó, antiga església de Sant Joan.
Els quaranta integrants de la brigada artística (la gran majoria homes però també alguna dona) van abandonar als anys quaranta les seves feines en museus, universitats i galeries per atendre la crida de l’oncle Sam i allistar-se a l’exèrcit aliat. Encara que molts van ser a primera línia de foc i dos van perdre la vida, la seva tasca –fins i tot la seva existència– va passar desapercebuda durant molt de temps, i no van presumir mai de la seva heroïcitat. La seva reencarnació contemporània naixerà, al contrari, com una gran operació de relacions públiques.
La missió primordial dels nous monuments men i monuments women (aquest cop n’hi haurà moltes més) serà evitar en la mesura que sigui possible la destrucció de les joies artístiques i arquitectòniques de Nínive, Mossul i altres llocs on lluiten o poden arribar a lluitar les múltiples bandes terroristes de l’Estat Islàmic, forces del règim d’Assad, rebels sirians i tropes nord-americanes, russes i britàniques, i procedir in situ a la seva restauració. Però no només això, sinó que també posaran límit al contraban d’objectes i al mercat negre de peces d’art que apareixen a Turquia i el Líban per finançar les activitats dels fonamentalistes islàmics.
“Per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial el Regne Unit disposarà d’una unitat especialitzada en la preservació de la propietat cultural”, assenyala el professor Peter Stone, de la Universitat de Newcastle. Els seus integrants –en principi al voltant d’uns quaranta– els reclutaran directament l’Exèrcit de Terra, la Royal Navy i la Royal Air Force, que hauran de coordinar entre ells i amb els serveis d’intel·ligència la manera en què utilitza els seus serveis. La creació d’aquesta brigada respon a la decisió del govern britànic, en resposta als enormes danys registrats a Palmira, de ratificar la Convenció de l’Haia del 1954 sobre la protecció d’objectes artístics. L’article 7 insta a la “cooperació dels militars amb les autoritats civils per buscar aquest objectiu”.
A falta d’una brigada de l’art pròpiament dita, els exèrcits britànic i nordamericà han recorregut, en les recents guerres de l’Orient Mitjà, a especialistes com John Simpson, del Museu Britànic, un expert en l’Afganistan, i el coronel Tim Pubrick, un galerista que va dirigir una unitat d’artilleria en l’Operació Tempesta del Desert. A la campanya per alliberar Mossul sense causar més destrosses de les estrictament necessàries, les tropes dels Estats Units es van guiar per un llibret elaborat per la Smithsonian Institution de Washington, que avisava de la probable ubicació dels tresors.
Durant la guerra del Golf, bandes criminals van robar infinitat d’objectes d’art dels palaus de Saddam Hussein i els centres culturals de Bagdad i Bàssora. Però l’Estat Islàmic ha anat més lluny i, a més de destruir museus i llocs històrics, anima els veïns dels territoris sota el seu control al pillatge, i ha creat un mercat negre valorat en milers de milions de dòlars que alimenta la seva maquinària de terrorisme i guerra. A partir de l’any que ve, tindrà com a enemic els monuments men .
La unitat, inspirada en els ‘monuments men’ de la Segona Guerra Mundial, la integraran 40 homes i dones