Borja Baselga DIR. FUNDACIÓN BANCO SANTANDER
Un projecte amb participació de la Fundación Banco Santander, el Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges i ENCE ha recuperat la maresma de Rubín, dessecada fa un segle a San Vicente de la Barquera (Cantàbria).
El que va començar sent una xerrada informal entre un ecologista i un directiu de l’empresa fustaire-forestal ENCE s’ha convertit en el més important projecte de recuperació d’una maresma al Cantàbric, renascuda d’una explotació forestal. Aquella conversa va ser la llavor d’un pla per restaurar un espai natural que havia estat dessecat feia 100 anys per convertir-se en bosc d’eucaliptus productor de pasta de paper, a l’estuari de San Vicente de la Barquera (Cantàbria). Ara, després de la tasca duta a terme, la maresma de Rubín, al riu Escudo, torna a aparèixer als mapes, per a la qual cosa han hagut de talar-se 8.000 arbres. A la zona ja no hi ha senglars ensumant el terra, sinó que l’aigua comença a fluir sobre les llacunes, colonitzades per aus, peixos, petits crustacis i crancs al ritme d’una marea que fertilitza l’aiguamoll dues vegades cada 24 hores.
“Aviat hi veurem cloïsses”, vaticina Roberto Hartasánchez, president de la Fundació per a la Protecció dels Animals Salvatges (FAPAS), assenyalant els cignes que recorren les llacunes, prova que la vida aquàtica ha estat recobrada. L’esperança és que també retorni l’àguila pescadora, una espècie extinta a la zona que està tornant a altres llocs del Cantàbric, tant a Astúries com al País Basc. Per afavorir-ho, s’estan instal·lant nius en arbres singulars, com una invitació perquè les aus procreïn i consolidin el seu reassentament al Cantàbric.
Roberto Hartasánchez recorda bé aquella xerrada amb Luis Javier Sánchez, gerent de sostenibilitat d’ENCE. “Quan convertireu l’explotació forestal de Rubín en maresma?”, li va inquirir quan el grup ecologista buscava espais oberts i arbres propicis perquè hi niés l’àguila pescadora. I el directiu d’ENCE va recollir el guant. L’explotació forestal, d’unes 100 hectàrees d’extensió, destinada des de feia 100 anys a produir pasta de paper, no tenia ja la rendibilitat d’altres explotacions; l’última tala es va fer el 2006, i els criteris empresarials estaven canviant, fins al punt que el consell d’administració d’ENCE va arribar també a la conclusió que la millor solució era donar prioritat “a la rendibilitat ambiental”, diu Luis Javier Sánchez.
ENCE va renunciar a l’explotació fustaire i, en col·laboració amb FAPAS, la Fundación Banco Santander i la demarcació de Costes del Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient (l’estuari és domini públic), van posar fil a l’agulla, fins a presentar els resultats d’un atípic exemple de col·laboració a quatre bandes. “Hem volgut dur a terme una restauració suau, ens hem limitat a deixar que la naturalesa segueixi el seu curs”, diu Hartasánchez. Es va suprimir un dic-barrera que aïllava la maresma del riu, fet que ha facilitat l’entrada d’aigua; es van tallar 8.000 eucaliptus i es van arrencar les plantes exòtiques, i ara s’espera que el mur frontal s’enfonsi per completar la incorporació del terreny a la resta de la maresma (un enfonsament que es veu venir perquè el sòl ha deixat d’estar subjectat i compacte després de treure els arbres). “Veurem aquesta transformació en temps real; amb cada nova entrada de la marea, es veurà el comportament de la maresma”, diu Hartasánchez.
Aquest és un projecte demostratiu. Els seus promotors volen ensenyar que, igual com aquesta maresma, n’hi ha moltes altres que poden ser recuperades. “La clau és que es donin unes circumstàncies favorables”, diu Hartasánchez. Aquest expert destaca que “recuperar espais naturals és relativament senzill; no es necessiten grans inversions”. En aquest cas, la Fundación Banco Santander ha aportat 90.000 euros i ENCE 260.000 euros. L’actuació revaloritzarà encara més el valor i la bellesa dels ecosistemes de l’entorn de San Vicente de la Barquera i donarà suport al desenvolupament socioeconòmic dels seus recursos naturals. “De vegades, som egoistes amb la naturalesa i volem esprémer-la perquè ens doni de tot; però en aquest cas, som nosaltres els que estem donant ajuda a la naturalesa”, diu Hartasánchez.
El director de la Fundación Banco Santander, Borja Baselga, destaca l’“enorme valor” de la iniciativa, i expressa el seu desig que l’àguila pescadora torni i criï a l’estuari. I que es repeteixi a Cantàbria l’èxit ja aconseguit en el projecte per recuperar aquesta espècie d’àguila a la maresma de l’Odiel, a Huelva.
El pla perquè torni l’àguila pescadora deriva en una completa restauració dels hàbitats naturals