Dramàtica realitat
L’onada d’atemptats terroristes del cap de setmana en tres capitals musulmanes; i l’oportuna decisió d’obrir el Teatre Grec també a l’agost.
EN tot just dotze hores, el terrorisme ha tornat a actuar amb tres atemptats perpetrats a Istanbul, el Caire i Mogadiscio, la capital somali, i en els quals han mort prop d’un centenar de persones. Encara que l’adscripció dels terroristes és diversa, no hi ha dubte que la causa que els motiva a tots és el cultiu del terror amb l’objectiu de desestabilitzar les societats contra les quals actua. Un fenomen que caracteritza aquest primer decenni del segle XXI i que exigeix una resposta global si es vol eradicar definitivament.
El primer dels atemptats es va produir a la capital turca, on els terroristes van fer explotar una potent bomba –les fonts indiquen que era d’uns 400 quilos– als voltants de l’estadi del Besitkas, just després que l’equip d’aquest club finalitzés el partit de Lliga amb un altre equip turc. L’objectiu dels terroristes era el contingent policial disposat per protegir els aficionats, per la qual cosa la major part dels 38 morts eren membres de les forces de seguretat. Un terrorista es va suïcidar poc després, fent explotar el cotxe en el qual fugia, quan va ser interceptat per la policia. S’ha atribuït l’atemptat un petit grup terrorista kurd, molt radical i escindit del PKK, mentre el president Recep Tayyip Erdogan anuncia que actuarà amb tot el rigor en contra seu.
El segon dels atemptats va ser perpetrat en una església copta del Caire durant la celebració de la missa dominical. L’explosió d’un potent artefacte va causar la mort de 25 persones en un cop destinat a sembrar el terror entre els fidels de la principal confessió cristiana egípcia, que professa un 10% de la seva població. Encara que no se sap qui hi ha darrere l’atac terrorista, el Govern considera que ha estat un dels molts grups islamistes que assolen el país des de fa anys. L’Església copta egípcia va donar suport al mariscal Al-Sissi després del seu cop d’Estat, el juliol del 2013, encara que algunes fonts afirmen que la relació entre tots dos s’ha deteriorat en els últims mesos. Fa uns quants dies, van morir set policies egipcis en un atemptat perpetrat a l’avinguda que condueix a les piràmides de Gizeh, als afores de la capital.
Almenys 20 persones més, la majoria civils, van morir en el tercer dels atemptats, perpetrat en un aparcament del port de Mogadiscio, a Somàlia. L’atac ha estat assumit per la milícia islamista Al-Xabaab, que lluita des del 2006 contra l’exèrcit etíop, el qual forma part de la Missió de la Unió Africana a Somàlia (Amisom) contra l’extensió del gihadisme. L’octubre passat, les tropes etíops van iniciar el replegament d’algunes àrees del país que van ser immediatament ocupades per la milícia islamista. L’atac, per tant, s’inscriu en la voluntat de forçar l’abandonament del país dels soldats etíops per abonar la presa del poder per part de l’islamisme radical.
Els tres atemptats constitueixen una nova crida d’alerta a la comunitat internacional. Encara que es tracti de casos relacionats amb la circumstàncies de cada país, constitueixen sens dubte una amenaça global que ha de ser afrontada de forma internacional i comunitària. L’expulsió de l’Estat Islàmic de les àrees que està controlant a Síria i l’Iraq repercutirà en la resta del globus i enfortirà els grups que actuen a l’Orient Mitjà, a l’Àfrica i a Europa.
De fet, recentment s’informava que una part dels milicians de l’EI estan tractant de tornar a Europa, mentre que d’altres fugen cap a països com Líbia per establir noves bases d’acció terrorista.