Ankara clama revenja contra el PKK després de la matança de policies
Un fosc grup armat, vinculat als militants kurds, reivindica l’atemptat d’Istanbul
Un funeral tenyit per les ànsies de càstig. “Tard o d’hora farem la nostra revenja. Aquesta sang no quedarà vessada sobre el terra en va. Tant hi fa a quin preu i amb quins costos”.
Van ser les dures paraules ahir del ministre de l’Interior turc, Süleyman Solu, a la cerimònia per alguns dels policies morts en la matança de dissabte a la nit al centre d’Istanbul, reivindicada per un grup kurd.
El doble atemptat, perpetrat al costat de l’estadi del popular club de futbol Besiktas després d’un partit, ha causat almenys 38 morts: 31 agents antiavalots, 7 civils i una persona encara sense identificar.
L’objectiu era nítid: les forces de seguretat. Primer, un cotxe carregat d’explosius (uns 300400 quilos, segons el vice-primer ministre, Numan Kurtulmus) va aconseguir aproximar-se prou a un autobús ple de policies per rebentar-lo. I uns quaranta segons després un individu es va fer esclatar –com mostra un vídeo estremidor– quan es va veure envoltat de policies que l’intentaven aturar.
Al funeral pels primers cinc agents quan van ser enterrats, el cap de la direcció de la policia, Mustafa Caliskan, va preguntar als autors de la carnisseria: “Qui és el vostre amo, gossos?”.
Els detinguts ja s’eleven a alcialitzat menys quinze, però sembla que la majoria van ser arrestats per enaltiment de la militància kurda a les xarxes socials i no pas per la seva suposada implicació directa en la matança.
L’atac va causar almenys 155 ferits, dels quals vuit continuen en condició greu. Després de visitar-ne alguns en un hospital d’Istanbul, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, també es va pronunciar a favor del càstig: “Lluitarem fins al final contra la maledicció del terrorisme”, va declarar el cap d’Estat, i va afegir que els autors del doble atemptat “pagaran un preu molt alt”.
En tot cas, les autoritats turques no es van esperar a la reivindicació de l’atemptat i el van atribuir gairebé des del principi –atès que la policia és un blanc habitual del grup– a l’organització armada Partit dels Treballadors del Kurdistan, el PKK.
També el primer ministre, Binali Yildirim, havia emfatitzat que no quedava “a penes dubte” que el PKK estava darrere de la matança, hores abans que fos finalment reivindicada en nom d’un altre grup.
A través de l’agència de premsa Firat, pròxima al moviment separatista kurd, el grup armat Falcons de la Llibertat del Kurdistan (TAK, per les seves sigles en turc) se’n va atribuir l’autoria.
Ankara assegura que els TAK estan sota control directe del PKK a les ciutats i s’haurien espe- en missions suïcides. Altres fonts addueixen, però, que es tracta d’una escissió, independent ara i infiltrada per “altres forces”.
Sigui com sigui, després de set atemptats des de començament d’aquest any a la ciutat principal de Turquia, amb un resultat total de més de cent morts i tres-cents ferits, els habitants d’Istanbul continuen sense acostumar-se al terror.
Ahir a primera hora de la tarda, el lloc de l’atemptat, enganxat a l’estadi del Besiktas, cor del futbol amb més solera d’Istanbul, acollia diversos centenars de persones que s’havien congregat de manera espontània en senyal de protesta i dol. Molts clavells i sobretot moltes banderes turques en honor de les víctimes.
Curiosament els que protestaven barrejaven nacionalisme (“La pàtria no es divideix, els màrtirs no moren!”), islamisme (“Tots a l’una! Al·là és el més gran!”) i records enaltits de la fi de l’imperi (“Tots som els néts dels otomans!”) en els seus crits.
EL PRESIDENT Erdogan promet que els terroristes “pagaran un preu molt alt”
En una cantonada, dos joves s’afanyaven a decorar-se el cotxe amb dues grans banderes dotades de la lluna creixent i l’estrella. “Donem suport al poble turc en la lluita contra el terror fins al final”, deia un. Preguntat a què es referia amb “fins al final”, Ufuk, de 31 anys, contestava molt seriós: “Fins a la mort”.
Una mestressa de casa de 50 anys que també havia vingut enarborant una bandera, explicava que es va assabentar per la televisió del que havia passat. “Abans vam sentir la deflagració a casa com un terratrèmol” malgrat viure al barri d’Üsküdar, davant Besiktas, però a la part asiàtica de la ciutat. “No aconseguiran separar la nació turca”, deia la dona amb una mirada dominada pel recel davant la premsa estrangera. “Els països que donen suport al PKK” estan al darrere de l’atemptat, va concloure.
LA VERSIÓ DEL GOVERN El TAK, autor de l’atac, no és una escissió del PKK sinó que està sota el seu control