“El programa de Fillon serà una catàstrofe”
Philippe Martinez, secretari general de la CGT
Philippe Martinez (Suresnes, extraradi de París, 1961) és el primer sindicalista de França. A la primavera va mantenir una arriscada pugna amb el Govern socialista contra la reforma laboral, que va haver de ser imposada per decret. Llavors va ser titllat de “terrorista” i va demostrar caràcter. Ara adverteix que l’aplicació del programa de rigor que anuncia el candidat de la dreta, François Fillon, “serà una catàstrofe” que agreujarà la situació social a França. “Estem preparats per a una nova confrontació”, diu aquest fill d’espanyols republicans amb arrels a la muntanya de Santander.
Veu inevitable que hi hagi un duel dreta-extrema dreta a la segona volta de les presidencials franceses del maig?
És el que diuen els sondejos, però els sondejos s’equivoquen.
El programa de Fillon, amb l’anunciada retallada de 500.000 llocs de treball públics, augmentarà molt la pressió?
Serà la catàstrofe. Els funcionaris ja no poden més. No s’han de suprimir llocs de treball, sinó crear-ne de nous. La seva solució és que treballin més, però als hospitals ja estan al límit i en l’ensenyament les classes estan sobrecarregades. Allà als despatxos no tenen ni idea de la vida de la gent. Els serveis públics són la garantia que visquis on visquis tens els mateixos drets, però estan reagrupant-los a les grans ciutats, així que si vius a província deixes de ser igual perquè ja no tens hospital, tanca l’oficina de correus i no hi ha internet. Estan qüestionant el mateix sistema basant-se en la idea enganyosa que els problemes de França són culpa dels assalariats que no treballen prou, que són mandrosos o que guanyen massa.
Estan preparats per a una nova confrontació?
Sí. Hem entrat en una nova fase en què la llei laboral ha estat promulgada sense passar pels vots, per imposició autoritària. Però arriba a les empreses i hi ha resistència.
El que s’anuncia ara serà molt pitjor.
Fillon ni tan sols vol lleis, sinó decrets: escric un text, el firmo i no hi ha ni debat. Sortirà encara més gent al carrer.
Entre els polítics n’hi ha cap que proposi de fer les coses d’una altra manera? No recomanaran un vot?
Nosaltres no ho fem, això. Aquesta és la diferència amb Espanya, Alemanya o Suècia. A França som independents.
Fins i tot en una situació tan crítica com la que els cau al damunt?
La gent no és ximple, no necessita que la CGT li digui a qui ha de votar i no ens correspon a nosaltres dir-ho, excepte en la qüestió del Front Nacional (FN), que diu: “Si tens problemes és culpa dels immigrants”, una cosa inadmissible. La CGT sempre s’ha oposat a aquesta divisió: el que treballa al teu costat, sempre és un company, encara que
vingui de molt lluny.
El problema és que no només Fillon, sinó també Hollande, demostren que hi ha una lepenització de la política francesa.
Quan tots corren darrere el llop, acaben legitimant-lo. L’FN és el que llança les idees i determina el debat sobre els refugiats, per exemple. És greu.
Anem cap a una síntesi entre el programa neoliberal europeu i el populisme autoritari dels néts de Pétain? Podria ser aquest el futur?
Però si l’FN ja és neoliberal! Tant Marion Maréchal-Le Pen, com Florian Philippot proposen suprimir l’impost sobre les fortunes, suprimir les cotitzacions socials que són el fonament de la solidaritat social al nostre país. Tot això no és per als pobres. És el programa de la gran patronal, el Medef. Proposen, igual que Fillon, liberalitzar el treball, deixar de molestar els patrons perquè puguin acomiadar com vulguin. Així que l’FN és econòmicament un partit liberal. La diferència és que a sobre hi posen més coses i els altres hi entren, com ara tancar les fronteres i també la idea que les elits són sempre els mateixos, etcètera.
Entre el març i l’abril semblava que hi havia certa por, cert nerviosisme al Govern, per la convergència del sindicalisme amb la Nuit Debout, el pseudo15-M francès...
Intentaven enfrontar la joventut amb la CGT. El ministre d’economia Emmanuel Macron era l’especialista: “els joves passen de vostès, volen ser milionaris...” Sí, fa por que els sindicats i la joventut dialoguin. Jo vaig anar a parlar a la Nuit Debout, no estàvem d’acord en tot. Crec que aquell moviment va idealitzar molt els indignats espanyols...
Al cap i a la fi, la joventut francesa té molt més futur laboral i professional que l’espanyola...
El que és fonamental és que encara que per tot arreu es diu “cal espavilar-se sol”, a França encara hi ha una consciència col·lectiva, encara és viva la consigna “junts serem forts”.