L’FBI discrepa de la CIA sobre les intencions de Moscou amb Trump
El president electe nega el complot rus i es burla dels espies que haurà de dirigir
L’FBI no comparteix la conclusió de la CIA que diu que els hackers russos al servei del Kremlin van dirigir els seus atacs al Partit Demòcrata per beneficiar el candidat republicà, Donald Trump. En la reunió a porta tancada al Capitoli, en què els serveis d’intel·ligència van informar de les seves conclusions, també hi va participar un funcionari de l’FBI, que no va negar els ciberatacs però es va desmarcar del que considerava un judici d’intencions.
“No hi ha dubte que [els russos] s’hi van esforçar, però l’objectiu específic que perseguien no és clar”, va afirmar un funcionari que no va revelar el nom en declaracions al diari The Washington Post.
Que la CIA i l’FBI discrepin no és gens insòlit, però en aquest cas té totes les implicacions polítiques imaginables. A l’FBI hi mana James Comey, un republicà ben considerat nomenat per Obama, però que va provocar les ires dels demòcrates quan pocs dies abans de les eleccions va decidir reobrir la investigació a Hillary Clinton sobre l’escàndol dels correus. Després, tot va quedar en res, però la mateixa candidata demòcrata ha comentat que aquesta actuació va ser clau en el resultat perquè va frenar el seu momentum, és a dir l’enlairament en els sondejos en vigílies electorals.
Els demòcrates encara no han superat el trauma d’una derrota per tan sols 80.000 vots i menys de l’1% de diferència en tres estats que van votar dues vegades seguides per Barack Obama. Creuen que sense la intervenció de l’FBI i les interferències russes, Clinton hauria guanyat. El president Obama no ha alimentat aquesta idea i va recordar que per guanyar en un terreny difícil com Iowa va haver-hi de fer 87 visites. Hillary Clinton amb prou feines va aparèixer per Wisconsin, convençuda que tenia la victòria assegurada per endavant.
La irritació dels demòcrates amb Comey ha augmentant, fins a reclamar-li la dimissió. El líder sortint dels demòcrates al Senat, Harry Reid, el va acusar d’ocultar deliberadament les proves de la intrusió russa. “El nou John Edgar Hoover hauria de dimitir”, va arribar a dir Reid recordant el cap de l’FBI d’infausta memòria.
En plena tempesta, Donald Trump va negar que els russos l’ajudessin a guanyar i va ridiculitzar els informes dels serveis d’intel·ligència que d’aquí poques setmanes treballaran a les seves ordres. “Crec que tot això és molt ridícul –va dir–, els demòcrates busquen cada setmana una nova excusa a la seva derrota... en realitat ningú no sap [qui va dirigir els ciberatacs]... no tenen ni idea si ha estat Rússia, la Xina o qualsevol individu des del seu llit.”
I per demostrar una insòlita actitud escèptica amb el servei d’intel·ligència, Trump va afegir que, a diferència del que han fet els seus antecessors, no pensa atendre els informes diaris que la CIA i altres agències eleven al comandant en cap. Delegarà la funció en el vicepresident, Mike Pence. “Me n’ocuparé quan sigui necessari”, va assenyalar.
Amb tot, l’esvalot polític no oculta la gravetat del que ha passat i el problema de vulnerabilitat que tenen les institucions i la mateixa democràcia dels Estats Units. És una cosa que preocupa no només els demòcrates. També a diversos republicans, que, més enllà dels motius, admeten els ciberatacs russos que es podrien repetir en qualsevol circumstància i exigeixen una investigació del Congrés. Senadors republicans de reconegut prestigi –encara que crítics amb Trump– com John McCain i Lindsey Graham han signat un manifest bipartit que crida a passar a l’acció:
“Durant anys –assenyalen al document– els adversaris estrangers han dirigit atacs cibernètics a la infraestructura física, econòmica i militar dels Estats Units i també han sostret la nostra propietat intel·lectual. Ara les nostres institucions democràtiques han estat l’objectiu. Els informes recents de la interferència russa en la nostra elecció han d’alarmar tots els nordamericans”. Els demòcrates Chuck Schumer i Jack Reed també firmen el document, que interpel·la el conjunt de les institucions: “Demòcrates i republicans han de treballar junts, a través de les línies jurisdiccionals del Congrés, per examinar aquests incidents recents a fons i trobar solucions integrals per dissuadir i defensar-nos contra els atacs cibernètics”. I el manifest acaba: “Això no pot ser un assumpte partidista. Les apostes són massa altes per al nostre país”. L’escàndol està afectant també organitzacions com Wikileaks, que després de posar al descobert operacions il·legals de governs i governants, apareix ara com a col·laborador necessari de les maniobres russes. El fundador de l’organització, Julian Assange, insisteix que “Rússia no és la font”, però ningú no el creu.
Un manifest de congressistes dels dos partits alerta sobre l’amenaça i exigeix conèixer tota la veritat