La família és quasi sempre una dona

“Des que van eliminar els manicomis, sabem que som les famílies les que hem de fer-nos càrrec de la malaltia mental, però necessitem ajuda, molta ajuda”, adverteix la Sara, mare del Pedro, un dels pacients que han provat l’ingrés en domicili quan es va agreujar la seva situació. “A mi la malaltia ja em va costar el divorci, però he de treballar –explica la Sara–. Sort que pel tipus d’empresa en què estic puc organitzar-me, però no és tan fàcil per a la majoria. Els familiars cuidadors, els coterapeutes, hem de continuar treballant”. La Sara també assenyala un altre detall d’aquest model d’atenció, que considera molt positiu: “Només hi ha dones? En un curs per a familiars érem vuit o nou mares i un pare”. Els responsables de l’equip domiciliari asseguren que hi ha marits que cuiden les seves dones i viceversa, així com fills i filles que cuiden els seus pares. Però la immensa majoria són dones.