El jotaire de Hassan II
JOSÉ IRANZO BIELSA, ‘EL PASTOR D’ANDORRA’ (1915-2016) Cantador de jotes i ramader
José Iranzo Bielsa, El Pastor d’Andorra, va morir el 22 de novembre al seu domicili de la jotaire vila d’Andorra (Terol), la mateixa que el va veure néixer fa 101 anys. La seva llarga vida va ser un continu d’anades i vingudes del Mas del Ventorrillo, on la seva poderosa i ben timbrada veu no trobava obstacle per entonar les seves emotives jotes al costat del seu ramat d’ovelles, als principals escenaris d’Amèrica i Europa.
La seva esplèndida veu i l’emotivitat de les seves coples, que amb un caràcter senzill i bondadós van atreure-li la simpatia incondicional de tots els que el coneixien, no es van donar a conèixer fins que va arribar a Saragossa per fer el servei militar. De fet, va ser un oficial qui va descobrir la seva portentosa veu. A partir de llavors, va començar a prendre classes de cant de la gran cantadora Pascuala Perié i el 1943 va arribar el seu primer gran premi en convertir-se en triomfador del Certamen Oficial de Jota de Saragossa.
Al servei militar també va aprendre a llegir i a escriure. Perquè la infantesa de José Iranzo no va ser fàcil. Nascut al si d’una família molt humil d’aquesta localitat de la conca minera de Terol, quan tenia només tres anys va perdre el seu pare i dos germans en l’epidèmia de grip del 1918 i va haver de treballar de pastor sent encara molt nen. Va viure la Guerra Civil al front de Terol i, una vegada acabada, el setembre del 1939 va contreure matrimoni amb Pascuala Balaguer, la seva inseparable companya (quan van complir 75 anys de casats van rebre la Medalla d’Or dels Amants de Terol).
La seva carrera com a jotaire i la seva popularitat van començar el 1943, a partir del seu triomf en el Certamen Oficial de Jota de l’Ajuntament de Saragossa. Enrolat en el Grup de Cors i Danses de Terol, durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta va cantar a diversos països europeus i americans, i fins i tot al Marroc, on va arribar a actuar davant el rei Hassan II. En una de les seves gires pels Estats Units i el Canadà, va arribar a cantar una jota en anglés al senador en persona Robert Kennedy, pocs mesos després de la mort del seu germà John.
En una entrevista concedida a l’Heraldo de Aragón, amb motiu del seu centè aniversari, va confessar que a l’Havana va rebre una oferta laboral que l’hagués portat a viure definitivament allà. “Però no vaig acceptar-la perquè sempre he necessitat tornar al meu poble i estar amb les meves ovelles i amb la meva gent”. De caràcter senzill i afable, la seva casa sempre va estar oberta a tothom.
Entre els nombrosos premis i homenatges rebuts destaquen la Creu de Cavaller concedida pel rei Joan Carles I el 1982, la Medalla al Mèrit Turístic atorgada pel Govern central, i el premi Aragó 1999,
màxima distinció de la comunitat autònoma. També va obtenir les distincions d’Aragonès de l’Any i la Cruz de San Jorge, entre moltes altres, a més de tenir diversos carrers i monuments dedicats a la seva persona. Va gravar nombrosos discos de jotes i va participar així mateix en pel·lícules. La seva creació més popular va ser La Palomica.
El Pastor d’Andorra representava la llibertat interpretativa i l’estil natural, amb el suport d’una veu eixordadora que exigia ser escoltada a l’aire lliure, al camp o a les rondes; la seva genuïna forma d’interpretar la jota el converteixen en una excepcional figura. José Iranzo era un home senzill, humil, generós, amant del seu ofici, de la seva família i del seu poble, Andorra, al qual va cantar amb emoció i tendresa.
La trajectòria artística del cantador andorrà va fer d’ell una de les icones més importants i estimades de la jota aragonesa. I va aconseguir una cosa realment difícil: ser profeta a la seva terra. Malgrat els seus èxits, ell tampoc no va oblidar mai la terra que el va veure néixer i en la qual va construir una vida feliç i en pau al costat de la seva estimada esposa, Pascuala Balaguer, i de les seves ovelles.
El 20 d’octubre del 2015, coincidint amb el seu 100è aniversari, jotaires de tota la geografia aragonesa li van retre homenatge amb la celebració d’un ampli programa d’activitats en què van participar més de 500 persones. “Estic molt agraït per tot aquest afecte. No m’he enfadat mai i crec que per això tinc tantes amistats”, va dir José Iranzo en aquella ocasió.