El miratge del mòdul prefabricat

Franziska Linkerhand és, a més d’una monumental novel·la, un tractat històric d’arquitectura. Reimann encunya els seus passos a l’RDA: l’aposta per una construcció industrial de mòduls prefabricats (més barats però estèticament espantosos), el naixement d’una variant pobra que ens llegaria les banlieues i les ciutats dormitori, i la proposta d’uns joves arquitectes per recuperar l’esperança contra els qui “s’havien carregat el carrer”, com etziba Franziska al seu cap i com va postular Le Corbusier.

Els personatges masculins del llibre són Reger i Schafheutlin: un brillant professor que concep l’arquitectura com a art i missió i el gris arquitecte municipal obligat a gestionar un pressupost limitat per allotjar els treballadors d’un complex industrial. Reger està clarament inspirat en el gran arquitecte Henselmann (el professor que li escrivia “la nostra fascinació, Brigitte, es basa sobretot en l’esbós del futur”) mentre que Schafheutlin, que deu els seus trets a Siegfried Wagner, és el més interessant perquè assumeix la rigidesa de funcionari i reprimeix el seu idealisme juvenil, el seu amor per la Franziska. “Encarna perfectament l’anquilosament irreversible de l’RDA”, conclou Ibon Zubiaur, que s’ha encarregat de la traducció, pròleg i notes del llibre.