Rússia, retorn al búnquer
El rus Dmitri Glukhovski traça a la postapocalíptica ‘Metro 2035’ una metàfora de la història del seu país i de la seva tornada a l’imperialisme
La ciència-ficció parla amb més freqüència del present que del futur. Unes vegades, de com percep la gent d’avui el món que vindrà. D’altres, és directament una metàfora ressonant del món actual. És el cas de Metro 2035 (Timun Mas), la nova novel·la del periodista rus Dmitri Glukhovski (Moscou, 1979), la tercera de la popular saga que va començar amb Metro 2033, que ja ha estat traduïda a 37 idiomes i ha donat lloc a un petit univers amb videojocs i desenes de novel·les creades pels seus lectors.
Un món postapocalíptic en què Moscou és una ciutat fantasma on els supervivents de la guerra nuclear viuen a la xarxa de metro i hi han creat una particular civilització. Però les aventures del jove Artyom al perillós subsòl han evolucionat en aquesta nova entrega: l’autor confessa que utilitza “la popularitat de la saga Metro per donar la meva opinió del que està passant a Rússia en els últims anys, des que l’anomenada revolució de la neu va fracassar i es va desencadenar una campanya de rentat de cervell sense precedents”. El seu país ha tornat al búnquer i part del món avança, diu, “pel mateix camí”.
Glukhovski explica que “amb la por de l’aixecament de la classe mitjana i la imminent crisi econòmica per la caiguda del preu del petroli, Putin va decidir ressuscitar els esperits de l’imperialisme i el nacionalisme d’extrema dreta, recuperant Crimea i fent com si estigués restaurant l’URSS o l’imperi”. “Abans el contracte social amb Putin era que la gent no participava en política, votaven quan se suposava, no es fixaven si el seu vot era comptat o descomptat i el seu nivell de vida creixia. Ara el nivell de vida ha caigut dràsticament. No hi ha nou contracte social excepte els sentiments de som únics, tenim una missió històrica, tenim la nostra pròpia via i ens envolten enemics que volen la nostra destrucció, símptomes de paranoia o esquizofrènia. Occident és descrit com a malvat, vulnerable i en decadència per falta de valors espirituals. Rússia, malgrat prendre un tros del seu país veí, és qui restaura la justícia històrica i ja no està de genolls. Qualsevol imperi caigut té nostàlgia imperial i és fàcil de manipular”, diu.
I raona que Metro 2035 no té els elements de ciència-ficció d’anteriors llibres, que en el fons és un manifest polític sobre per què la gent no entén “de quina manera tan grollera són manipulats, per què la necessitat de tenir un enemic i estar perdut sense ell, per què viure en un búnquer. Potser per no poder entendre el preu a pagar”. Per això l’escriptor diu que ha volgut utilitzar la seva popularitat per despertar els joves: “Per a molts Stalin és com el Che Guevara per a l’esquerra europea. Una icona pop que va restaurar l’imperi i va reformar l’economia, encara que sacrifiqués desenes de milions de persones i la seva repressió tornés la gent esclava del seu propi Estat”, recorda. I en aquest sentit explica que la seva novel·la és “una descripció emocional comprimida de la vida russa al segle XX, en la foscor d’un búnquer en continu estat de guerra, que culpa els enemics de tot i que és manipulada de manera grollera”.
La qüestió és, afegeix, “si necessitem la llibertat”. “Pels russos justícia és més comprensible que llibertat, sense adonar-se que sense llibertat no aconseguiran mai justícia”, reflexiona. I conclou que avui “a tot el món la llibertat no és el més important, sinó la seguretat i la justícia, els poderosos elements que va manipular Trump i que expliquen també el Brexit. El llibre és de Rússia, però pot ser llegit per tot el món, estem tornant als búnquers”.