Reacció a temps
El Barça emergeix abans d’un derbi psicològic per arribar al 2017 amb les aspiracions intactes
Malgrat que l’impacte a la classificació és innegable (van valer cinc punts i sense ells el Barça seria ara a un sol punt del lideratge del Madrid), cap dels dos gols de Sergio Ramos en l’últim minut, ni el del clàssic al Camp Nou ni el de dissabte passat al Deportivo, ha fet canviar d’opinió ni d’estat d’ànim el vestidor del Barcelona. Els blaugrana senten que no han perdut el tren de la Lliga. Al contrari, a la caseta pensen que s’han pujat a la màquina en marxa a temps de tot. El desavantatge amb el Madrid i la ratxa blanca –no ha perdut encara– no han minvat la moral dels de Luis Enrique, que són conscients que tenen per davant més de la meitat del campionat. És una qüestió de temps. Això sí, l’objectiu és no cedir més terreny ara que s’ha recuperat la regularitat i el bon futbol. Per això, el derbi de diumenge contra un Espanyol a l’alça ha adquirit un component psicològic al Barça per entrar el 2017 amb les aspiracions intactes en totes les competicions, sempre que s’elimini també l’Hèrcules a la Copa.
Dirigits al camp per un Iniesta ja recuperat i un Messi que surt a més d’un gol per partit, els triomfs contra l’Osasuna i el Borussia Mönchengladbach han donat continuïtat a l’última mitja hora del clàssic. La imatge i la contundència dels dos últims resultats suposen un suport per a un equip que es va extraviar a Anoeta, on va salvar la situació i un punt. “Si recuperem el nostre joc, som imparables”, va vaticinar Piqué la setmana passada. I com si fos una ordre, els barcelonistes ja han dominat completament dos duels, amb la possessió i els automatismes dels millors dies. Potser aquests dos matxs no hagin servit des del punt de vista numèric, però sí que són un punt de partida, han posat els fonaments per construir la remuntada.
El Barcelona va reaccionar abans que fos massa tard. I ara que ha agafat impuls i tirada no li queda cap altra opció que pressionar el Madrid amb un triomf en un derbi igualat com els d’abans. L’Espanyol, encoratjat després d’encadenar nou jornades sense perdre a la Lliga, posarà a prova la millora del Barça per veure si és prou consistent. Als blanc-iblaus se’ls presenta l’oportunitat de tallar el vol dels blaugrana, que, de la seva banda, tindran la motivació afegida de posar-se a tres punts del líder, que ajorna el seu partit per disputar el Mundial de Clubs al Japó. Veure’s tan a prop dels de Zidane, encara que sigui momentàniament i amb un partit més, ha de ser un estímul en la persecució. Per això, des de la perspectiva barcelonista no convindria desaprofitar l’oportunitat de posar-se a l’abast.
La situació de guanyar sense marge d’error i esperar no li ve de nou al Barça. Una cosa semblant va passar a la primera campanya de Luis Enrique a la banqueta del
Barcelona, quan en aquest punt de la temporada els blancs, amb Ancelotti, semblaven llançats, tenien 4 punts de marge a la taula i se’n van anar a guanyar l’escut de millor equip del món al Marroc.
El calendari és un altre dels arguments que té el Barcelona per sentir-se capaç de capgirar la classificació. El Madrid ha de visitar el Sánchez Pizjuán, Mestalla i Balaídos, camps en què es pateix molt. Qualsevol ensopegada blanca faria que els de Luis Enrique ja depenguessin d’ells mateixos perquè es guarden el comodí d’haver d’anar a guanyar al Bernabeu –la temporada passada el van assaltar amb un 0-4– i aconseguir, de passada, decantar a favor seu el goal average particular.
El mantra del tècnic asturià ha estat des del primer dia rotar la plantilla perquè els seus jugadors arribin frescos físicament a la fase decisiva. Sense deixar-se portar per l’alarmisme d’alguns resultats –després de 24 partits sempre ha aconseguit tres derrotes– el seu pla global manté viu el Barcelona. I la idea és entrar a l’any nou amb totes les espases enlaire de nou per intentar rematar la feina a l’abril i al maig, quan el gen competitiu i guanyador de l’equip sobresurt.
Després de començar el curs amb irregularitat, en part pel període d’adaptació de les sis cares noves del vestidor, ja són dos partits bons i interessants en què s’ha agafat la velocitat de creuer. El debat dels fitxatges sembla aparcat amb André Gomes, Umtiti i Denis aportant minuts de qualitat. Els laterals tornen a ser importants tàcticament amb Alba i Sergi Roberto. Amb Iniesta al camp, Busquets és més Busquets. Mentre que els gols són feina de Messi (22) i Luis Suárez (13), en espera que a Neymar (6), sancionat a Pamplona, se li torni a afinar la punteria. Tots sembla que es presenten just a temps de tot.
Un Espanyol encoratjat que fa nou jornades que no perd posarà a prova els de Luis Enrique
Els blaugrana, després de dos bons partits, es poden posar a tres punts del líder amb un partit més
El vestidor creu que el calendari els afavoreix i tenen l’experiència de perseguir de la 2014-2015