La nova guerra
Quan la ràdio va demostrar que la paraula i la música podien traspassar fronteres, va ser una de les grans innovacions de la comunicació. Amb aquesta paraula i aquesta música va viatjar el pensament, es van ampliar horitzons culturals, es van crear vincles entre pobles i es van enderrocar dictadures. Després, la televisió va ampliar a la imatge aquestes possibilitats i va continuar fent caure barreres físiques entre nacions i entre classes socials. Internet i la disposició massiva de noves tecnologies van fer la resta: van socialitzar la globalització del món, que va deixar de ser un fet econòmic i comercial.
En aquest desenvolupament acaba d’aparèixer una cosa fascinant: el ciberatac per decidir les eleccions democràtiques d’una altra nació. Encara no és més que una sospita, però sembla que fundada: Rússia va atacar els Estats Units. Els instruments de poder de Putin van descobrir i van difondre informació sensible que perjudicava la candidata Hillary Clinton. Aquestes informacions van tenir un efecte fulminant en la campanya i posteriorment a les urnes: van capgirar la intenció de vot confessada en les enquestes i van acabar donant la victòria a Donald Trump, que fins aquesta publicació anava com a perdedor. La Vanguardia va publicar que Alemanya tem que Rússia intervingui en el seu pròxim procés electoral amb nous atacs informàtics i informatius. María-Paz López, corresponsal a Berlín, explicava com ja s’han detectat a la xarxa notícies destinades a perjudicar candidats.
Naturalment, si una nació (Rússia o una altra) fa aquestes accions per afavorir un candidat és perquè busca el seu interès nacional, busca el seu benefici en un nou mode de conquesta. És una forma diferent de fer la guerra, però potser també de provocar-la. És la demostració de com la immoralitat continua distingint poderosos dirigents polítics i, així mateix, els estats que governen. És la confirmació que la mentida, degudament i perversament administrada, és més imbatible que la veritat. És la gran manipulació a escala mundial de l’opinió pública. I si té èxit, com sembla que en va tenir en les eleccions nord-americanes, serà la prova de la debilitat d’aquesta opinió.