L’acusació a Forcadell posa traves a l’‘operació diàleg’
La presidenta del Parlament defensa davant el jutge que va actuar legalment Independentistes i comuns fan costat a la declarant
Múscul i unitat. El sobiranisme va tornar a sortir ahir al carrer i a exhibir la seva capacitat de mobilització, aquesta vegada en suport de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, amb motiu de la seva declaració davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), acusada de desobediència i prevaricació per haver permès el debat en el ple de les conclusions de la comissió d’Estudi del Procés Constituent. Un suport que va permetre no només fer pinya al voltant de la segona autoritat de Catalunya, sinó també recuperar, encara que sigui transitòriament, la cohesió del bloc independentista que aquests dies havia quedat sensiblement tocada arran de l’enèsim xoc entre Junts pel Sí i la CUP pel que fa als Mossos d’Esquadra, i sumar a la reivindica- ció, amb una demanda de democràcia que va més enllà de la idea d’independència, els comuns. Perquè la causa contra la presidenta del Parlament és, sens dubte, la que millor exemplifica la dificultat per donar crèdit a la suposada aposta del Govern espanyol pel diàleg.
Acompanyada de membres del Govern –encapçalats pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident Oriol Junqueras–, centenars d’alcaldes amb les vares de comandament alçades, diputats de Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot, expresidents del Parlament, els màxims dirigents del PDECat i ERC, imputats pel 9-N com Artur Mas, Francesc Homs i Irene Rigau i representants de les entitats sobiranistes –Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, Associació de Municipis per a la Independència i Associació Catalana de Municipis– , Carme Forcadell va rebre un bany de masses a l’entrada i a la sortida del Palau de Justícia de Barcelona, davant les 3.000 persones que, segons el càlcul de la Guàrdia Urbana, s’hi havien concentrat. La xifra era, en teoria, inferior a quan, en el mateix escenari, el 15 d’octubre del 2015 Artur Mas va declarar pel 9-N –la Guàrdia Urbana va informar de 6.000 persones–, tot i que la sensació de la majoria dels assistents, en bona part repetidors, no era aquesta, sinó exactament la contrària.
Fos com fos, la posada en escena va seguir els mateixos paràmetres que aleshores. Els càrrecs públics es van concentrar al Parlament i des d’allà van acompanyar en comitiva la segona autoritat de Catalunya fins al Palau de Justica, a peu a través del parc de la Ciutadella, on Carles Puigdemont va aprofitar per acomiadar-se a fi d’evitar que la imatge del president de la Generalitat davant del TSJC pogués donar lloc a segons quines interpretacions. A l’entrada, Carme Forcadell va pujar l’escalinata en solitari i va saludar amb els braços alçats. A la sortida, va repetir la salutació i, visiblement emocionada i després d’una llarga abraçada amb Artur Mas, es va barrejar amb el públic que l’estava esperant. En tots dos casos va ser rebuda amb proclames a favor de la independència i en contra de la justícia espanyola i amb el lema que presidia tota la mobilització: “Això va de democràcia”. La declaració amb prou feines havia durat mitja hora, perquè només va contestar les vint-i-cinc preguntes del seu advocat. I la tornada al Parlament, una altra vegada a peu, va ser una constant d’encaixades de la comitiva que ara era sobretot de ciutadans.
Després va arribar el torn de la valoració política, amb una declaració des de la solemnitat del despatx d’audiències en què la presidenta del Parlament, més enllà de defensar la seva actuació com havia fet davant el TSJC, va dedicar una dura càrrega de profunditat als poders de l’Estat. “El que està en joc és la democràcia, el que ha passat avui és inconcebible en un Estat democràtic i no hauria d’haver passat mai”, va lamentar, i va acusar “el poder legislatiu d’utilitzar el poder judicial per impedir que el Parlament debati”. Tot plegat amb l’ombra d’una possible inhabilitació present a la qual, malgrat tot, es resisteix a donar crèdit, perquè “seria un atac tan greu a la democràcia que és inconcebible, perquè els presidents dels parlaments els posen els diputats”, no els tribunals, va venir a dir. És una idea que va repetir fins i tot el mateix Carles Puigdemont, que va advertir que, en cas d’inhabilitació, Carme Forcadell “és evident que continuarà sent la presidenta que ha elegit el poble de Catalunya”.
Junts pel Sí i la CUP recuperen la unitat després del xoc respecte als Mossos
Aquestes mostres de suport que van ser compartides per tot el bloc sobiranista. Per un Oriol Junqueras que assegura que el sobiranisme “no flaquejarà” davant els “pals a les rodes” de l’Estat. Per un Artur Mas que veu “absolutament escandalós” que s’arxivi la causa contra Jorge Fernández Díaz per “conspiració contra gent perquè tenen idees” mentre s’imputa la presidenta del Parlament “per haver deixat parlar i votar”. Per una Ada Colau que va justificar l’absència a la mobilització d’ahir adduint una “agenda complicada”, però que va reafirmar el seu suport a Carme Forcadell i el seu rebuig de la judicialització de la política. I fins i tot, des de la distància, per un Iñigo Urkullu que, sense citar ningú, va alertar que “no es poden utilitzar els tribunals com a instrument de negació o anul·lació del diàleg polític”.
Al contrari dels detractors del procés sobiranista, en especial el PP –“no s’investiga ni es persegueix ningú perquè defensi unes idees, sinó per desobediència a un tribunal”, va respondre l’exdiputat i ara delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo– i C’s, que veuria “saludable” un canvi en la presidència del Parlament, mentre el PSC s’esforçava per situar-se en un punt intermedi allunyat tant de la judicialització com de la desobediència. Posicions oposades, en definitiva, que mantenen el conflicte en plena efervescència i dificulten tot intent de diàleg.
Millo sosté que “no es persegueix ningú perquè defensi idees, sinó per desobediència”