El valor de l’eufemisme

L’eufemisme és un exercici de civilització, encara que en ocasions resulta una manifestació de cinisme. De les retallades se’n diu ajustos, la baixada de salaris se l’esmenta com a devaluació competitiva, la crisi econòmica preferim denominar-la suau desacceleració i l’atur el convertim en taxa d’ocupació negativa. I fins i tot escollim anomenar les guerres com a intervenció militar i les víctimes civils les qualifiquem de danys col·laterals. En les últimes setmanes, hem decidit utilitzar el terme postveritat en lloc de parlar directament de mentides. El pitjor del cas no és que el Diccionari d’Oxford hagi inclòs el vocable, sinó que sembla que pel fet d’anomenar-lo així resulta més fàcil suportar el seu significat. Donald Trump no hauria assolit probablement la Casa Blanca si no hagués estat gràcies a una xarxa de mentides organitzada a través de Facebook, i una pizzeria de Washington no hauria estat tirotejada per un boig intoxicat a internet si l’assumpte hagués estat classificat com a mentida.

El cas ha danyat greument la credibilitat de Facebook, fins al punt que ha creat una eina per descobrir notícies falses. Zuckerberg ha avançat que quan els usuaris descobreixin que una notícia és una mentida, es verificarà externament i, si no és certa, s’inclourà una advertència. Facebook deixa de ser un simple gestor de la informació per constituir-se en el seu responsable. La xarxa social no escriu les notícies, però tampoc no es pot inhibir dels seus continguts. Un estudi de BuzzFeed News ha revelat que en els darrers tres mesos de la campanya les notícies falses que van tenir més repercussió a les xarxes van superar les notícies més compartides dels mitjans tradicionals. Facebook s’ha compromès a comprovar de forma més precisa les notícies, que és un eufemisme per reconèixer que no les confirmaven mai.