La banca es fa virtual
‘Sorpasso’ per les vendes massives de bons en defensa del iuan
L’anunci del BBVA que tancarà 132 oficines a Espanya l’any que ve és conseqüència de la creixent tendència a realitzar les operacions bancàries a través d’internet, un hàbit que buida de clients els locals de les entitats bancàries.
Aquesta vegada no se li pot atribuir a Donald Trump ni a la seva demostrada habilitat per ferse enemics. La Xina, amb la qual el president electe ja ha tingut un enfrontament diplomàtic pels seus contactes públics amb Taiwan, ha deixat de ser el primer creditor dels Estats Units, una posició que correspon ara al Japó. El sorpasso s’ha produït com a conseqüència de les vendes massives de bons del Tresor nord-americà en els últims mesos per part de la Xina fins a caure al mínim en sis anys. Des del juny, ha reduït la cartera que en tenia un 10%.
La Xina està fent el possible per estabilitzar la seva economia i canviar de model productiu sense deixar de créixer a taxes importants. El seu PIB ja no avança a doble dígit i ara l’aspiració oficial de les autoritats és estabilitzar-se al voltant del 6%. Però, en una economia altament dependent de l’exterior, aquest procés no és senzill en el moment en el qual el creixement mundial –sobretot el dels seus principals mercats– no és vigorós i la demanda interna no respon com s’esperava.
Les vendes de bons dels Estats Units, com les d’altres actius que l’Estat xinès té a l’exterior, es realitzen per tal de contribuir a defensar la seva divisa, el iuan. El Japó també ha desfet posicions en els últims dos anys, però el seu ritme de vendes ha estat menor i per això ha recuperat la primera posició que ja va tenir en el passat. Malgrat tot, la Xina mantenia encara 1,11 bilions de dòlars en bons i lletres del Tresor dels Estats Units l’octubre passat, segons un informe d’aquesta institució fet públic ahir.
En el cas del Japó, que també ha anat reduint les seves posicions des dels 1,2 bilions en bons que tenia el 2014, ara conserva encara 1,13 bilions en deute a diferents terminis. Suficient per convertir-se en el segon creditor. La Chimerica –terme encunyat per l’economista Niall Ferguson per referir-se a la dependència dels Estats Units del gegant asiàtic– va a la baixa i torna a emergir el ja en desús Nichibei, amb el Japó com a protagonista.
La gana de la Xina pel deute nord-americà durant la passada crisi va ser clau per als Estats Units perquè va començar a agafar força en els moments més delicats de l’escassetat de liquiditat global, quan la banca de les grans potències s’enfonsava en borsa i havia de ser rescatada a tot arreu. És a dir, abans que arribessin els agressius programes d’estímul de la Reserva Federal i el Banc Central Europeu.
El 2007, la Xina va salvar Amèrica, encara que no ho va fer per altruisme, sinó des d’una posició d’excés de liquiditat que va utilitzar per acudir en rescat del seu primer client. Aquell any, el gegant asiàtic comptava amb deute dels Estats Units per valor de 400.000 milions de dòlars, una inversió que va duplicar tan sols dos anys després, el 2009, i que va continuar incrementant força en els anys següents.
El juliol del 2011, va arribar al seu zenit, amb 1,31 bilions. Des d’aleshores l’ha anat mantenint, fins que el juny d’aquest any la Xina va començar a accelerar les vendes quan, després de mesos d’intervenció en el mercat de divises per sostenir el iuan, va decidir preocupar-se per les seves reserves, que ja són només de 3,05 bilions de dòlars, el mínim des del març del 2011. Com? Limitant el seu ús i prioritzant la repatriació de capitals venent deute de l’exterior. Sobretot, els treasuries o bons dels Estats Units.
La Xina va sortir en rescat dels Estats Units en la crisi financera i ara ha d’atendre altres prioritats