Trump tria com a ambaixador a Israel un radical que beneeix els assentaments
L’advocat David Friedman s’oposa a la solució dels dos estats
El nomenat, que ha defensat Trump en les seves fallides, vol traslladar l’ambaixada a Jerusalem
Segons com es miri, i atesa la seva inclinació pel reality show i pel col·lega Vladímir Putin, Donald Trump és en ocasions com el bomber torero, una paròdia del que s’espera d’un president dels Estats Units.
Altres vegades exerceix, tot i això, com un autèntic piròman. En unes declaracions a The New
York Times després del 8-N, va assegurar que un dels seus somnis era aconseguir l’èxit on tots van fracassar. És a dir, la reconciliació entre israelians i palestins i apagar el foc que desestabilitza la regió i el globus terraqüi.
A més d’un se li va escapar una ganyota de sarcasme quan va afirmar que el seu gendre, Jared Kushner, casat amb la seva filla preferida, Ivanka, i jueu ortodox, podia ser una peça clau al seu paper d’emissari especial a la zona.
De la ganyota a l’ensurt, i a la possibilitat que la foguera es transformi en un incendi arrasador, molt pitjor del que hi ha ara, per pèssim que sigui.
Trump ha nomenat l’advocat i amic David Friedman, que l’ha assessorat en els seus múltiples processos legals de fallida, per al compromès càrrec d’ambaixador a Israel.
L’escollit s’ha caracteritzat per les seves declaracions incendiàries. Sempre ha qüestionat la solució dels dos estats, en contrast amb la política dels Estats Units dels últims anys.
Tampoc no observa cap il·legalitat en el fet que es construeixin assentaments a Cisjordània i Jerusalem Est, qüestió que els governs de Washington han condemnat com a il·legal des del 1967.
Les seves primeres paraules, incloses en el comunicat llançat per l’equip de transició, no van fer més que llançar gasolina i augmentar la preocupació que el seu nom suscita. “Vull tirar endavant que l’ambaixada dels Estats Units s’ubiqui a Jerusalem”, va assenyalar l’elegit, a l’espera que superi el tràmit al Capitoli. La missió es troba a Tel Aviv i citar la mudança a la ciutat tres vegades santa s’interpreta com una veritable provocació a l’Orient Mitjà. Les Nacions Unides no reconeixen Jerusalem com la capital israeliana. Els palestins, que també reivindiquen Jerusalem com la seva capital, van advertir que aquell moviment complicarà la recerca d’una solució a la convivència dels dos pobles.
Friedman no és un falcó, no. És força pitjor. El seu radicalisme pot comprometre fins i tot el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i la mateixa seguretat d’Israel, afirmen els experts.
Els mateixos jueus liberals –fins i tot força de moderats– han expressat el seu escàndol. “Va més enllà dels límits col·locar un amic dels assentaments”, va assenyalar Jeremy Ben-Ami, president del grup J Street. “Aquesta nominació és temerària –va insistir en el seu comunicat–, posa en risc la reputació i la credibilitat dels EUA a la zona i al món”. El rabí Rick Jacobs, de la Union Reform Judaism, va expressar la seva preocupació pel menyspreu de Friedman, home mancat d’experiència diplomàtica, cap a la solució dels dos estats “que comparteix la majoria dels nord-americans”.
La designació de Friedman va ser celebrada immediatament per la Republican Jewish Coalition, perquè la van interpretar com “un senyal poderós cap a la comunitat jueva”. Això no vol dir que entre els republicans no es detectin serioses dubtes sobre ell.
A l’advocat no li fa falta defensor. Als esquerrans de J Street els desqualifica de forma brutal. Els compara als kapos, els jueus que suposadament van cooperar amb els nazis. Més llenya al foc.