Kiruna, la ciutat que vola a l’est
Es pot traslladar tota una ciutat? La ciutat de Kiruna, a Suècia, sí.
Situada 140 quilòmetres al nord del cercle polar àrtic, la muntanya Kiirunavaara (muntanya de les perdius) continua sent excavada i és una de les mines més fondes del món (arriba als 1.600 metres de profunditat). A causa d’aquesta mina, Kiruna cedeix sota la seva base, per la qual cosa hi ha un pla per traslladar la població tres quilòmetres a l’est.
El nom de Kiruna sembla procedir del lapó o sami giron, que vol dir perdiu blanca. Aquest ocell és present a l’escut de la ciutat, al costat del símbol del ferro. El ferro simbolitza la indústria minera, de vital importància per a la ciutat, el trasllat de la qual és necessari (llevat que es vulgui tancar la mina) per problemes geològics de subsidència. El consell municipal va decidir el trasllat de la ciutat i la seva nova localització l’any 2011, en un ambient autènticament visionari.
Moltes empreses han manifestat el desig de construir a la nova Kiruna, la creació de la qual pot durar 30 anys. Els primers pobladors van arribar al lloc fa més de 6.000 anys. Nascuda de la mina, Kiruna viu de la mina, coneguda des del segle XVII (quan ja s’hi va començar a treballar) i explotada des de finals del segle XIX sota l’impuls de Hjalmar Lundbohm, primer director de l’empresa Luossavaara-Kirunavaara AB (LKAB).
La ciutat té més patrimoni: l’Institut d’Investigacions Espacials, l’Institut de Glaciologia i l’Observatori de Geofísica, que depenen de la universitat d’Estocolm, a més de l’Institut d’Investigacions Biològiques d’Abisko, el seu parc natural. Però Kiruna també manté el seu atractiu i es diverteix. Té clubs i associacions que practiquen la caça, la pesca, l’esquí i les activitats a l’aire lliure en general.
La cultura lapona i el finès han estat presents i han evolucionat al compàs de la història de la ciutat. Kiruna preserva la cultura lapona o sami; a l’estiu la ciutat acull un festival que reuneix nombrosos músics i artistes, així com un de cinema.
El 1736, el governador del comtat de Västerbotten, Gabriel Gyllengrip, va mostrar al lapó Amund Amundsson Magi la muntanya que contenia quantitats ingents de mineral de ferro. El ferrocarril a Narvik, a la costa noruega, ha permès històricament el transport de mineral.
Els urbanistes i arquitectes tenen molta feina per dissenyar i instal·lar el nou projecte de ciutat (a través dels projectes de diversos gabinets les propostes dels quals ha avaluat un jurat): un nou Ajuntament –Kristallen, que s’haurà d’inaugurar el 2018–, una àrea residencial amb més de 3.000 habitatges, zones comercials amb restaurants i cafès, noves zones d’habitatges (amb pisos per a estudiants), àrees de negocis, un hospital, una biblioteca i edificis culturals, construcció de noves infraestructures com les de tractament d’aigües residuals, el subministrament elèctric, carreteres i línies ferroviàries.
S’ha establert el principi que la nova ciutat s’anirà construint abans de desmantellar l’actual. Les autoritats han decidit que els edificis de valor històric també es preservaran i s’ha estudiat l’impacte de la nova ciutat sobre el medi ambient. Kiruna treballa sobre la premissa d’una estreta col·laboració entre l’empresa minera LKAB i les autoritats. Un parc, el Gruvstadspark (el parc de la mina, amb jocs i instal·lacions per a nens i joves), assegurarà l’enllaç i connexió entre la mina i la nova realitat urbana, col·laboració en la qual van mostrar interès més de setanta estudis professionals.
La ciutat ha participat en la visió de la nova Kiruna mitjançant consultes públiques, diàlegs i reunions. La població és conscient que viurà en una nova ciutat, que serà “la nostra ciutat”, diuen.
Es pretén que sigui una unitat coherent des del punt de vista mediambiental, funcional i social. Hi ha una diferència entre traslladar edificis i traslladar una realitat de valor cultural. Serà com una posada al dia de la ciutat, que vol mantenir el valor històric i l’herència cultural.
L’urbs sueca s’enfonsa per culpa de la seva mina de ferro i per això en faran una altra en un lloc més ferm Els primers pobladors van arribar fa més de 6.000 anys al lloc on és ara