La presidenta al·lega que el Parlament pot debatre sobre la independència
En una breu declaració al TSJC, Forcadell defensa que va actuar legalment
La presidenta del Parlament es va expressar de manera “ferma, clara i concreta” durant els 34 minuts de declaració que va prestar com a investigada en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A diferència d’Artur Mas, Carme Forcadell no va fer cap al·legat inicial i només va advertir que no respondria a la jutgessa instructora Maria Eugènia Alegret ni als fiscals, José María Romero de Tejada i Francisco Bañeres, i es limitaria a contestar a les preguntes del seu advocat, Andreu van den Eynde.
La línia sostinguda per la presidenta va ser que no es pot prohibir “el debat de les idees” al Parlament, ja que aquesta és la seva funció principal. Per això en un moment de la declaració va al·legar el dret a la llibertat d’expressió i va reclamar al TSJC que “protegeixi la inviolabilitat de la presidenta igual que ella garanteix la dels diputats”. Sota aquest argument, Forcadell va raonar que els parlamentaris han de poder debatre sobre la independència a la Cambra. “Si al carrer es pot parlar de la independència, per què no al Parlament?”, va dir literalment.
La Fiscalia es va querellar contra Forcadell per desobediència i prevaricació perquè considera que va desobeir el mandat exprés del TC permetent la votació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent que advocaven per la unilateralitat d’una hipotètica independència. Segons la Fiscalia, la presidenta tenia el deure d’“impedir o paralitzar” la votació, però la va permetre.
Tot i això, Forcadell ahir va negar la major. Va al·legar que no tenia potestat per paralitzar un debat que es va presentar el mateix matí del ple del 27 de juliol de manera espontània i no premeditada, a iniciativa de dos grups polítics, Junts pel Sí i la CUP. Un dels arguments esgrimits va ser que les conclusions que es van sotmetre a votació “no tenien cap transcendència jurídica”, sinó que es limitaven a expressar el posicionament polític arran d’una comissió que no va ser impugnada pel TC i en què fins i tot va participar l’actual delegat del Govern espanyol, Enric Millo, com a diputat del PP.
La presidenta del Parlament va reivindicar “la legalitat de la votació”, ja que va ser avalada per dos informes jurídics –un d’anterior i un altre de posterior– que van elaborar els serveis de la Cambra.
En aquest sentit, la Fiscalia, per apuntalar l’acusació contra Forcadell, va subratllar a la querella que els lletrats de la Cambra li van lliurar un document que l’advertia expressament de la instrucció del TC i que va ser llegit en veu alta en el ple minuts abans de la votació. La presidenta va al·legar que el document
“La votació de les conclusions del procés constituent no tenia transcendència jurídica”, diu la defensa
era una comunicació i no li donava instruccions expresses sobre com procedir.
La causa contra Forcadell, que en cas de condemna podria portarli la inhabilitació, arriba a la recta final. La setmana que ve testificaran els membres de la Mesa que van presenciar l’alteració de l’ordre del dia i serà a a partir de llavors –si no es demanen més proves– que es procedirà la presentació dels escrits de defensa i acusació i es buscarà una data per fixar un eventual judici.