Cal pagar els fills?
Controvèrsia pedagògica sobre si la setmanada ha de ser de franc o guanyada
Cal donar paga als fills? La resposta majoritària d’educadors, economistes, psicòlegs i pedagogs és un rotund sí. Hi ha detractors, però, en general, la setmanada o paga infantil està considerada com una eina educativa molt útil per ensenyar als nens la gestió dels diners i el funcionament de les finances. “Els nens necessiten tenir diners per aprendre a ferlos servir”; “Si des de petit no aprenen a consumir, a prioritzar despeses i a estalviar, quan es facin grans no gastaran bé i s’endeutaran en excés” o “És una transferència de responsabilitat: el que gastem en ells, que ho administrin ells” són arguments reiterats. I compartits per molts pares.
Segons les dades facilitades per Miguel González, director de l’agència The Modern Kids & Familiy en la presentació de la nova càtedra de Comunicació i Màrqueting Infantil de la Universitat Complutense, els nens espanyols gestionen més de 158 milions d’euros al mes –la qual cosa suposa gairebé 1.900 milions anuals– fruit de les setmanades que els donen els pares (o altres familiars) més els extres que reben en moments puntuals, com els aniversaris, els viatges o les excursions. I un sondeig fet pel grup ING durant el 2014 entre 12.000 europeus concloïa que els pares espanyols són els tercers que més paga donen als fills, després dels italians i els francesos.
Però la unanimitat sobre la conveniència de la paga es torna en controvèrsia així que es parla de com o per què cal donar-ne. Una línia pedagògica bastant estesa defensa que la paga cal donar-la sense més ni més, per la seva utilitat educativa, per fomentar l’autonomia i la responsabilitat en els nens. Però en els últims anys s’han anat alçant veus en contra d’aquesta paga gratuïta que alerten que la setmanada cal guanyar-se-la, com el sou, perquè sense aquesta cultura de l’esforç els joves no tindran una correcta formació com a consumidors responsables.
“Després d’entrevistar més de 700 adolescents d’entre 12 i 19 anys vam veure que la majoria cobren la paga a canvi de res, pel simple fet de ser fill de, i d’adult ningú no rep diners per ser, sinó per fer alguna cosa, així que els pares haurien de vincular les pagues a determinats comportaments objectius, com baixar les escombraries, parar la taula o altres petites tasques a casa”, afirma Francis Blasco, vicedegana de la facultat de Comerç i Turisme de la Universitat Complutense (UCM), investigadora sobre qüestions de consum i coautora de l’estudi Adolescentes’13 realitzat per la càtedra Keepunto de la Complutense fa tres anys.
Precisa que per formar joves amb autonomia de consum cal ensenyar-los que els adults aconsegueixen diners fruit d’un esforç, que d’aquells diners una part va per a consum però una altra s’estalvia per a imprevistos, i que a l’hora de consumir cal saber jerarquitzar què és important i que no perquè si no, quan es facin grans, no gastaran bé i assumiran crèdits que no podran pagar “i es repetiran els problemes de consum que van desembocar en l’última crisi: gent que dedica tots els diners a consum i gasta per sobre del seu poder adquisitiu”.
Blasco assegura que els psicòlegs han demostrat com les expe-
riències i comportaments que es tenen fins als 10 anys marquen les decisions d’adult –la denominada empremta profunda–, “de manera que si de petits els nens s’acostumen que els diners es tenen pel fet de ser, de grans pensaran que també han de rebre una assignació” a canvi de res.
Això explica la seva defensa que la paga es lligui a tasques o comportaments concrets i s’estableixin penalitzacions en cas que no es compleixin. “No es tracta de retirar tota la paga per suspendre o per no baixar les escombraries perquè llavors es frustren, passen de tot o es busquen la vida demanant a altres persones, però sí que es pot descomptar una part perquè qui no compleix una part del tracte no tingui dret a una part de la paga”, apunta.
Però la idea de vincular paga i tasques domèstiques suscita rebuig entre molts altres educadors. “Les obligacions de casa les repartim entre tots perquè som una família, i la paga l’hi dónes perquè és el teu fill, perquè tots tenim les necessitats de despesa i convé que els nens vagin aprenent des de petits a gestionar les seves”, afirma Imma Marin, pedagoga i directora de la consultora Marinva.
“Jo no sóc partidari del concepte mercantilista de la paga; crec que cal donar-la perquè el nen gestioni les seves coses, perquè té obligacions amb si mateix, amb la família i amb els altres i aquests diners li poden servir per comprar un regal o per estalviar”, opina González. I en una línia similar s’expressa Jordi Martínez, director d’Educació Financera de l’Institut d’Estudis Financers (IEF): “No veig la setmanada com un pagament, sinó com una transferència de responsabilitat: els diners que ja ens gastem en llaminadures, cromos o entrades per al cinema, que els administrin ells per tal que entenguin el funcionament dels diners i comencin a estalviar”.
També des de l’àmbit de la psicologia s’aconsella desvincular la paga de les tasques domèstiques perquè els nens aprenguin que aquestes són una contribució a la família i part de la seva responsabilitat per formar-ne part. En canvi, tant educadors com alguns economistes consideren que pot ser una pràctica interessant pagar els nens per tasques quotidianes que de tota manera tindrien un cost per a la família, com rentar el cotxe, pintar una habitació, arreglar el jardí o fer qualsevol petita reparació. “En aquest cas és lògic remunerar-los, perquè faciliten que la família obtingui un estalvi”, justifiquen.
I juntament amb els que defensen la setmanada com a element educatiu i els que propugnen que cal guanyar-la hi figuren també els que s’estimen més no donarne però quan el nen demana alguna cosa pagar-l’hi, cosa que no deixa de ser una paga en diferit. Segons el sondeig d’ING, el 34,7% dels pares espanyols opten per aquesta paga diferida perquè només la lliuren quan els fills necessiten diners per a una cosa determinada, mentre que un 28% abonen diners de manera regular i un 7% com a recompensa per realitzar tasques domèstiques.
De les dades de l’estudi Adolescentes’13 es desprèn que un 38% dels nens tenen paga fixa però també que el 80% perceben a més a més diners extres al llarg de la setmana, i el 86% reben diners dels pares quan ho necessiten. I set de cada deu no perden la paga encara que no compleixin amb les seves responsabilitats a casa o a l’escola (vegeu gràfic superior).
“Sempre que hi ha nens i educació pel mig hi ha controvèrsia i tantes opcions com pares i mestres, i la lletania segons la qual estem fent créixer els fills babaus perquè els fem i donem tot molt fàcil ja es deia fa 20 i 30 anys, perquè totes les generacions diuen això dels nens quan es produeix un avenç”, reflexiona González.
“Li dónes diners perquè és el teu fill; les feines de casa es reparteixen perquè sou família”
“Es tracta de passar-los la responsabilitat de gestionar els diners que ja gastem en ells” “Que fem créixer els fills babaus perquè els ho donem tot molt fàcil ja es deia fa 30 anys”