Un documental reivindica la gran figura de Dorotea de Chopitea
TV3 i La Caixa homenatgen la impulsora de l’obra social en el seu bicentenari
“Quan em van dir el nom Dorotea de Chopitea no sabia de qui em parlaven. Però quan vaig començar a conèixer-la, em va fascinar”. Així introduïa el personatge la periodista Agnès Marquès, presentadora i conductora del documental que TV3 estrenarà dimarts a Sense ficció sobre la important acció social que va desenvolupar aquesta dona.
La peça Dorotea de Chopitea, una senyora de Barcelona, està produïda per Media 3.14 en col·laboració amb l’Obra Social La Caixa i la Societat Bicentenari Dorotea de Chopitea. És un doble retrat: el de la seva figura com a impulsora de l’obra social més important del segle XIX a Barcelona, i el d’una ciutat que vivia una de les èpoques més convulses i apassionants de la seva història amb canvis socials, urbanístics i arquitectònics.
Dorotea de Chopitea, nascuda a Santiago de Xile el 1816 en el si d’una família aristòcrata d’origen basc, tenia una visió social molt moderna per a la seva època: “Dorotea es va avançar als seus temps, va ser la pionera d’obres socials quan ningú més no ho feia”, va explicar Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària La Caixa durant la presentació del documental, que es va fer ahir al CaixaForum.
Aquesta admirable dona va arribar a Barcelona amb tres anys, i amb 16 es va casar amb Josep Maria Serra, un català nascut també a Xile i que més tard seria un dels funda- dors del Banc de Barcelona. “Dorotea va prendre consciència el 1835 durant la crema de convents per les males condicions dels treballadors”, va destacar Giró. Així doncs, Dorotea va invertir tota la seva fortuna personal en la creació d’una xarxa extensa de suport a les persones més desfavorides per la revolució industrial que vivien a la ciutat. Amb les seves ganes d’ajudar la gent va voler que els desfavorits disposessin d’eines per guanyar-se la vida que no fossin l’almoina.
L’enorme llegat de Chopitea, coneguda com la mare dels pobres, és molt present a Barcelona: quatre hospitals (Sant Joan de Déu, Sant Rafael, Sagrat Cor i el de Nens), cinc temples –el del Sagrat Cor del Tibidabo, entre ells–, quinze escoles i set residències, a més de tallers per ensenyar oficis i les sales d’asil, considerades les primeres guarderies de l’Estat.
El documental es presenta com un homenatge en el bicentenari del naixement de la mare dels pobres. TV3 l’emetrà dimarts vinent.