El CoNCA lamenta la falta de lleialtat de l’Estat amb el Liceu
L’avaluació estratègica destaca l’augment d’ingressos
El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha valorat positivament la gestió del Gran Teatre del Liceu els últims quatre exercicis malgrat les dificultats financeres i la reducció de les aportacions de les administracions públiques. Ahir Carles Duarte, president del CoNCA, organisme que ha redactat el document d’Avaluació estratègica que analitza les temporades del període 2012-2016, va parlar de “la falta de lleialtat de les institucions de l’Estat” i va afegir, referint-se al Govern central: “Han donat pocs arguments als que defensen posicions contràries al
procés”.
Duarte es va referir a “l’erosió dramàtica del sector cultural”, de què també va fer responsable la Generalitat. “Reclamem el 2% del pressupost per a cultura. És cert que hi ha una progressió, però encara estem lluny d’aquestes expectatives”. En aquest punt, es va referir a la necessitat d’adaptar els Estatuts del Consorci del Liceu per “ajustar la representativitat d’acord amb les aportacions econòmiques”. Així mateix, va reclamar l’oportunitat que les persones nomenades per als òrgans de govern tinguin un perfil tècnic pròxim “o entenguin el que faran”.
L’informe destaca que s’ha registrat un augment tant de visitants com d’ingressos, però demana “no abaixar la guàrdia”. Com a punts forts, fruit de l’actual pla estratègic del Liceu, es destaca que els ingressos per activitats pròpies i patrocini superen les aportacions públiques i que l’import del taquillatge supera el del mecenatge. Una altra dada positiva és el nivell d’ocupació dels espectacles, que oscil·la entre el 91% d’El Petit Liceu i el 83,6% dels concerts. La temporada 2015-2016 s’han posat a la venda 257.000 entrades i se n’han venut 228.000, cosa que significa un 88% de mitjana, la meitat amb abonament fix (tres anys abans se’n van posar a la venda 260.000 i només se’n van comprar 206.000).
L’informe recorda que “la previsió de retorn del crèdit i els compromisos salarials adquirits fan que a partir del 2016 s’hagi calculat en quatre milions d’euros la necessitat d’ingressos mínims addicionals anuals”. I, davant aquesta necessitat, s’apunten com a vies de compensació “l’impuls del mecenatge, una possible reestructuració del deute i nous acords amb els implicats, aportadors i creditors”.
Altres fortaleses que apunta l’informe són la recuperació dels drets audiovisuals fins a l’any 2024 i la renovació del Cor i l’Orquestra del Liceu.
Entre les recomanacions que fa el CoNCA s’inclou la necessitat de treballar conjuntament amb l’Auditori i el Palau de la Música, redimensionar el cor i l’orquestra i arribar a més públic a través de versions digitals.
Un dels punts en què el CoNCA ha posat més èmfasi és en el vessant social de l’equipament, i ha reclamat preus públics que ampliïn la base d’espectadors, el desenvolupament de mesures de socialització per aprofundir en la “cohesió social”, l’ampliació de l’oferta pedagògica i més difusió de la seva activitat pel territori.
El document exigeix al Liceu “la màxima transparència institucional i l’obertura social, de proximitat, que incrementi la percepció de retorn de la inversió i que li permeti accedir a l’imaginari popular, definitivament, com ‘El Liceu de tots’”.
El director general del Liceu, Roger Guasch, que va fer alguna objecció a les comparatives amb altres teatres d’òpera, va explicar que moltes de les recomanacions ja estan en marxa. Va afirmar que el dia 12 de gener es presentarà un “projecte social” amb la intenció d’“acostar la cultura operística a la ciutadania”, redirigint esforços per difondre l’activitat del teatre líric pel territori català. També va anunciar que el primer quadrimestre es posarà en marxa el Foyer21, basat en la música contemporània, com a sala alternativa del teatre que pilotarà Christina Scheppelmann.
Els pròxims anys caldran quatre milions d’euros addicionals per fer front al deute