Etern antagonisme
La rivalitat entre Barça i Espanyol, diluïda en el professionalisme, és profunda en les categories inferiors
Fa temps que la rivalitat esportiva entre Barça i Espanyol ha perdut el sentit històric. L’enorme massa social del club blaugrana i la diferència de pressupostos han format dues entitats que juguen la mateixa Lliga però competeixen en dimensions diferents. El Barcelona, a la recerca de tots els títols; l’Espanyol encara no ha disputat cap Lliga de Campions. Tot plegat no impedeix que per al conjunt, l’afició i la directiva blanc-i-blaves el derbi continuï sent una oportunitat per a la reivindicació i la rebel·lia. On la flama de l’antagonisme continua cremant amb força, on el derbi és igualitari i els adversaris lluiten per objectius idèntics és en les categories inferiors. “La rivalitat és grandiosa, més que en un BarçaMadrid dels grans”, afirma Albert Benaiges.
Benaiges, una institució en la matèria, va formar part o va dirigir durant 22 anys l’estructura del futbol formatiu del Barcelona. Va ser el descobridor d’Iniesta, quan tenia 12 anys, o el que es va emportar Jordi Alba de l’Hospitaletense. Encara que els últims anys han aparegut aspirants com el Cornellà o la Damm, la major part dels campionats del futbol base continuen estant polaritzats entre Barça i Espanyol i els nens van creixent amb la rivalitat. “Viuen el derbi com si fossin professionals ja des de benjamins”, explica Benaiges. “La motivació és màxima, aquell partit sempre el juguen els millors. Tens problemes amb els que no van convocats, la decepció és gran i cal consolar-los”.
Encara que es tracti de nens de 10 anys, els espies es mouen i hi ha informes complets sobre el rival. És, sempre, el partit de l’any a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí o a la de Sant Adrià. “De cadets [fins a 15 anys] cap avall l’equip que perd sempre acaba plorant, perquè vegis el moment d’emotivitat”, explica Benaiges. “Més que tensió, hi ha il·lusió, moltes ganes de disputar-lo”, intervé Tíntín Márquez, que va arribar a la banqueta del primer equip de l’Espanyol després de passar pel dels cadets, juvenils i el del filial. “Sempre estan lluitant –explica–, hi ha molta igualtat entre Espanyol i Barça. Abans entre els filials fins i tot hi havia igualtat”.
Hi ha guerres als planters. Freqüentment l’Espanyol ha acusat el Barça d’espoliar la seva, alhora que a la Masia sospiten que es copien els seus mètodes, tradicionalment més elaborats, amb molta més incidència de la tècnica i la tàctica que del capítol de la preparació física.
A les grades, on es barregen a parts iguals pares i familiars d’un equip i l’altre, la tensió sol ser excessiva. “Els pares posen massa pressió als nens, hi ha un percentatge de maleducats que de vegades podrien quedar-se a casa”, retreu Benaiges. Amb tot, en els derbis han tingut lloc episodis de la màxima esportivitat, com en la final del torneig Vila de Peralada de benjamins del 2007. Va marcar el Barça sense haver tornat la pilota quan els de l’Espanyol l’havien xutada fora perquè fos atès un rival lesionat. “No pots imaginar-te l’enrenou que hi va haver”, rememora Benaiges. L’entrenador blaugrana, Albert Puig, va ordenar que els seus es deixessin marcar. “Per molta rivalitat que hi hagi entre els equips, que en un Barça-Espanyol de qualsevol edat sempre n’hi ha, vaig voler que els meus jugadors i que tot el món present al camp s’adonés que per damunt de tot ha d’estar l’esportivitat i més quan són nens que estan en fase d’educació i formació. Va ser com una lliçó per a tothom”, va explicar a La Vanguardia.
Probablement cap d’aquells nens no serà demà al Camp Nou. La immensa majoria canvien de rumb abans d’arribar al primer equip. No és el cas d’Andrés Iniesta, que demà disputarà el seu 28è derbi com a professional. Però abans, des dels 12 anys, n’hi va haver molts més. I a còpia de derbis, de pujar esglaons i de convivència en les seleccions inferiors, va forjar una potent amistat amb Dani Jarque. “Són partits diferents. Els he jugat des de petit, els he sentit i viscut durant molt de temps i ara, de professional, encara més”, explica el migcampista manxec.
ALBERT BENAIGES
“Els pares posen pressió als nens; de vegades valdria més que es quedessin a casa”
TINTÍN MÁRQUEZ
“Des de sempre hi ha més igualtat en el futbol base que entre els primers equips”