Derrota de contrastos
Dos quarts pèssims van hipotecar qualsevol opció el dia que va reaparèixer Navarro
Si del que es tracta és de competir, com havien dit Bartzokas i Navarro, que va reaparèixer a Moscou després de dos mesos, no hi ha manera que el Barcelona ho faci en plenitud. Ahir, per exemple, davant l’indiscutible líder de la competició –i vigent campió–, va jugar dos quarts esplèndids, el segon i el tercer, que van acabar amb un parcial de 47-54. Però la derrota final va tornar a ser contundent per culpa dels deu primers minuts (24-11) i dels deu finals (21-11). Només 11 punts en cadascun –a l’últim en sumava 2 en 6m06s– amb què no es va enlloc. Per això va ser intranscendent la presència del mateix Navarro, malgrat que va estar molt bé quan va sortir prop del minut 11, o l’efectivitat de Perpéroglu –6 punts seguits– fins que tres faltes el van portar a la banqueta, o el ple de triples de Koponen (3/3) o l’excel·lent feina de Claver, que clarament va jugar els seus millors minuts com a blaugrana, al nivell de la semifinal de la Supercopa davant el Madrid o de l’amistós contra Oklahoma. El valencià va acabar amb 17 punts (4/4 cistelles, 2/3 triples, 3/3 tirs lliures, 6 rebots i 2 assistències) i va ser, per fi, aquell jugador especial per qui va apostar l’entrenador grec del Barcelona.
Fins que Bartzokas no resolgui què li passa exactament al seu equip, per què desconnecta sorprenentment després d’una bona fase de joc, no hi haurà res a fer. Els blaugrana transiten sense pena ni glòria per l’Eurolliga i en la pròxima jornada visiten el Baskonia a Vitòria, un repte que, ara com ara, sembla fora de les seves possibilitats i que agreujaria encara més la situació a la classificació després de 13 jornades.
Les 23 pilotes perdudes van ser un llast sense solució, malgrat que el rebot va ser clarament visitant (21 contra 34). Era igual. Rice no va tenir el dia i el mateix es pot dir de Tomic i Dorsey. Una altra vegada els contrastos. En comptades ocasions l’equip rendeix com un bloc sòlid i ferm. Ahir, quan el CSKA va defensar més, l’atac català es va diluir amb massa facilitat.
Ni tan sols la baixa de De Colo, un dels líders del torneig, no va afectar gaire els russos, perquè sí que va jugar –de manera inesperada– Teodosic. I el serbi va brillar amb els seus 16 punts, però sobretot amb la direcció. Ni més ni menys que 11 assistències va repartir, cosa que els seus companys agraeixen sobre manera. Els tirs lliures van fer la resta. El CSKA en va llançar 29 i en va convertir 23; el Barça, 12 i va sumar 7 punts. Els catalans van aconseguir un 52,4% en triples (11/21), però els russos van arribar al 65,2% (15/23). Per tot això, va ser anecdòtic que del 29-11 es passés al 44-42 del descans i al 44-47 del tercer quart amb un triple de Koponen. Hi havia opcions? En realitat no, perquè després d’aquella magnífica fase en què el seu joc va ser alegre, veloç i molt encertat, el Barça es va descompondre una altra vegada en el moment decisiu. Una rutina decebedora.
En la millor fase dels blaugrana va destacar el valencià, amb 17 punts i 6 rebots