L’astronauta més veterana bat rècords
LA DONA QUE HA PASSAT MÉS TEMPS A L’ESPAI SUPERARÀ, QUAN ACABI LA MISSIÓ, LA PERMANÈNCIA MÀXIMA DELS SEUS COL·LEGUES DE LA NASA
No només ha trencat la barrera del so. Peggy Whitson ha fet miques el sostre de vidre amb què xoquen tantes dones en la seva carrera professional, especialment en un món tan masculí com l’aeroespacial. Als 56 anys, l’astronauta més veterana de la Terra continua en òrbita. Quan acabi la seva missió a l’Estació Espacial Internacional, aquesta bioquímica, enginyera de vol i comandant haurà batut tots els rècords de permanència dels seus col·legues masculins de la NASA.
La seva història és el somni de tants nens fet realitat. Nascuda en un petit poble d’Iowa, a l’Amèrica profunda, va créixer a la granja dels seus pares, que li van inculcar els valors de l’esforç i la tenacitat. Whitson va decidir fer-se astronauta als nou anys, mentre veia per televisió les imatges de Neil Armstrong posant els peus a la superfície de la Lluna. Quan es va graduar de l’institut, Sally Ride acabava d’entrar en la llegenda com a primera astronauta nord-americana. Això va reafirmar Whitson en la seva decisió. Tots els professors, i van ser uns quants, que van intentar convèncer-la perquè es dediqués a la medicina van topar amb la seva tossuda vocació d’arribar a les estrelles.
Als 26 es va incorporar al Johnson Space Center de la NASA com a investigadora associada en bioquímica, on va realitzar una tasca brillant. Deu anys després va ser seleccionada com a candidata a astronauta i va iniciar el rigorós programa d’entrenament de dos anys que s’exigeix a tots els exploradors de l’espai. La primera vegada que va abandonar la Terra va ser el juny del 2002 per viatjar a l’Estació Espacial Internacional com a enginyera de vol de l’Expedició 5. La segona ocasió va arribar l’octubre del 2007, aquesta vegada com a comandant de l’Expedició 16. També en això ha estat la primera. Fins que va arribar ella, cap dona no havia dirigit una missió espacial.
Entre les dues missions va acumular 377 dies al marge de la llei de la gravetat, el màxim rècord per a una dona astronauta. Els sis passejos que ha realitzat per l’espai sumen 39 hores i 46 minuts. La podem imaginar, doncs, suspesa enmig de l’infinit només unida per un cable a l’Estació Espacial i amb la imatge de la Terra en la llunyania. Com Sandra Bullock al film Gravity, d’Alfonso Cuarón. El seu company d’aventures no és George Clooney, però ha compartit les estretors de la vida en una estació espacial amb altres herois de carn i ossos. Malgrat l’aterratge una mica accidentat de la seva missió anterior, el 17 de novembre passat va tornar a posar-se el vestit de cosmonauta per iniciar el compte enrere amb el rus Oleg Novitski i el francès Thomas Pesquet, de l’Agència Espacial Europea. Tots tres es van enlairar de la base de Baikonur (Kazakhstan) en el Soiuz. Formen part de l’expedició 50/51, que s’ha unit al cosmonauta americà i als dos russos que ja es trobaven a l’Estació. Els seus experiments científics es prolongaran fins al maig del 2017. Dona d’acció i de poques paraules, Whitson va lluitar per canviar les normes que limitaven la permanència de les dones en l’espai per considerar-les “discriminatòries”. I reivindica la seva experiència: “Sóc definitivament una astronauta diferent, tinc molta més perspectiva”.
Al febrer, bufarà les 57 espelmes a l’espai. Amb el seu marit, el doctor Clarence F. Sams, també investigador de la NASA, a Houston, ho haurà de celebrar per videoconferència. La parella no té fills. Especialitzat a calibrar els efectes del radical canvi d’entorn al qual estan sotmesos els astronautes en els seus viatges, Sams té un cas d’estudi extraordinari a casa seva. Quan torni, la seva dona s’haurà convertit en la persona que ha passat més temps fora de l’atmosfera entre els astronautes americans, superant el rècord de 534 dies de Jeff Williams.
Tots dos han consagrat la seva vida a l’espai. El temps lliure, segons el seu currículum oficial, la somrient Peggy Whitson el dedica a l’esport: aixecar peses, ciclisme, bàsquet i esquí aquàtic. No hi ha dubte que està en forma. I que continuarà engrandint la seva llarguíssima llista de condecoracions.
Té 56 anys, és una bioquímica brillant i el seu temps lliure el dedica a esports com l’esquí aquàtic