EN LA JUNGLA NADALENCA

“No puc ser objectiva”. Així respon Sheryll Bellman en preguntar-li per “la finestra” més extraordinària de la temporada. Resulta que la seva filla ha decorat una Bloomingdale (Lexington amb el carrer 69).

Després d’un silenci, aposta per Lord & Taylor, a la Cinquena Avinguda amb la 38. Quan ens hi acostem, l’escena evoca un carrer de Gràcia per la festa major. La vorera és un túnel encantat, entre branques i llums. L’aparador conté cinc vinyetes amb ànecs mòbils, óssos o conills. La vida a dalt i sota terra.

“Cada any vinc a la ciutat a veure els dissenys”, explica Howard, que porta un exemplar d’Escorxador-5 de Kurt Vonnegut. Així que és un turista. “No, viu a Nova York, a Queens”, aclareix.

De camí cap al nord apareix Saks, un altre espectacle. La història de la Clara, que s’adorm sobre una taula de pastissos i, abans de despertarse, el Trencanous més dolç pren vida. Si sortís de l’aparador veuria la realitat del captaire amb un cartell que diu:

–Reso per un miracle (li importo a algú?).

A Tiffany’s, els aparadors es difuminen a causa de l’impacte dels fusells dels policies que custodien la torre Trump, el gratacel convertit en l’última sensació novaiorquesa.

Una mica més amunt hi ha Berdorf Goodman, que sempre té un desplegament de cinema. Aquest any es titula “destí extraordinari”. Hi ha escenes de la jungla, amb lianes, ximpanzés i micos. I el ninot de neu? La Jacqueline riu. “Això és el Nadal al Brasil”. En aquest cas...