APARADORS QUE FAN XOUS

A la recerca del ninot de neu, se certifica que a Manhattan encara hi ha uns quants establiments que es converteixen en espectacles durant el període nadalenc.

“Els aparadors no els decoren perquè la gent hi entri i compri”, assenyala Sheryll Bellman, autora del llibre Through the shopping glass: a century of New York Christmas windows. “És l’única vegada –subratlla– que no els munten per atreure clients com passa en altres moments, sinó que ho fan per pur entreteniment, perquè la gent se senti feliç”.

Com ella diu, en una metròpoli cada vegada més cara, això és un regal a la ciutat, un xou de franc que “atreu visitants de tot el món”.

Va néixer i va créixer a la petita localitat de Safford (Arizona). Llicenciada en Microbiologia i doctorada en Immunologia, quan es va mudar a Nova York li va atreure més la cultura pop i la història cultural. Els aparadors nadalencs la van fascinar. “Cada un és una creació i cada any intenten millorar”, afirma.

Filla de botiguers, es va prometre que no compraria mai en línia. Fins que un dia va necessitar una joguina, que no trobava a cap botiga física, i la va trobar a internet. Va canviar el seu punt de vista. Com ella, molts més. “Els grans comerços, que són dels quals vaig escriure, continuaran fent aparadors, però en els petits s’ha acabat, són molt cars”.