El promotor de la postveritat
DESPRÉS DE PROPULSAR LA CAMPANYA TRUMP I SER NOMENAT ESTRATEG EN CAP DE LA CASA BLANCA, L’EDITOR DE LA PLATAFORMA DE NOTÍCIES D’ULTRADRETA BREITBART NEWS OBRE DELEGACIONS A EUROPA
Text i context.
Un text o és veritable o és fals, però resulta més o menys creïble segons la qualitat del context de què disposi l’audiència.
Per què el 70% dels nord-americans, segons la demoscòpica Ipsos, creuen en les notícies falses?
Perquè els falta context; del context que proporciona una bona educació. Diguem que vostè llegeix el titular: “El papa Francesc dóna suport a Trump”.
I immediatament, si vostè ha rebut una formació sòlida, el seu context –tot el que vostè ha après en la seva vida sobre el catolicisme– li revelarà que la notícia és falsa o almenys molt dubtosa.
Però, suposem que vostè no va poder formar el seu context per habitar en una zona aïllada o deprimida, on, a més, ha estat exposat a una ideologia racista.
La seva falta de context el predisposa a creure’s notícies com “Yoko Ono –en cito una que llegeixo en una plataforma de notícies falses– va tenir una aventura amb Hillary Clinton”.
Si en el seu entorn són comuns els prejudicis contra els demòcrates i els asiàtics, potser s’empassarà aquesta grotesca falòrnia, editada, a més amb perícia. Perquè, com va demostrar el Nobel Kahneman, ens resulten més fàcils de creure les notícies que confirmen els nostres prejudicis. I al revés.
Gran coneixedor dels mecanismes de la versemblança, el publicista Steve Banon ha aconsellat amb encert Donald Trump, que el va posar al capdavant de la seva estratègia electoral i es disposa ara a convertir la seva plataforma de continguts sensacionalistes d’ultradreta Breitbart News en una multinacional dels continguts.
Banon publica titulars com “La bandera confederada és part d’un gloriós patrimoni” i d’altres de denigrants per a rivals de Trump com: “Bill Kristol: rèmora dels republicans i jueu renegat”.
Corresponent al seu suport, el president electe retuiteja regularment les notícies de Breitbart –finançades per la multimilionària ultradretana Rebekah Mercer– i li ha confiat el càrrec clau d’estrateg en cap de la Casa Blanca.
Banon ha estat denunciat pels seus vincles amb grups de creadors de notícies falses patrocinats pel Kremlin i investigats per la CIA, que han contribuït a donar ales a la campanya de Trump.
I, ara, des de la Casa Blanca, Steve Banon i Breitbart News es disposen a repetir la seva campanya en la Unió Europea. Ha obert una potent delegació a Londres, al capdavant de la qual hi ha col·locat Raheem Kassam, un dels líders de l’UKIP, el partit britànic ultranacionalista. La plataforma de continguts de Banon explora els mercats periodístics i les complicitats polítiques que tindria en alguns països europeus.
“Creiem –escriu l’editor executiu de Breitbart News, Alex Marlow– que hi ha molta connexió entre els seguidors del Brexit i la majoria que va votar a Trump”. Marlow planeja una plataforma antieuropeista amb la possibilitat de fer edicions en diversos idiomes per connectar amb els simpatitzants del Front Nacional a França i l’Alternativa per Alemanya.
L’últim objectiu d’aquesta operació político-mediàtica seria donar suport a les estratègies dels partits antieuropeistes fins a assolir majories que aconseguissin noves sortides de la UE. A ningú no se li escapa que menyscabar el poder de la UE és un dels grans objectius geoestratègics que comparteixen ara mateix la Casa Blanca i el Kremlin.
Però, a més d’excel·lent instrument polític, les plataformes digitals de notícies falses han demostrat ser un magnífic negoci. I, gràcies a la tecnologia digital, estan guanyant milions de dòlars.
Recorden la falsedat grollera de l’aventura de Hillary Clinton i Yoko Ono? Doncs si la llegeixen, podran comprovar que va acompanyada de publicitat de multinacionals de l’automòbil i els cosmètics.
Com és possible que empreses serioses inverteixin els seus diners a anunciar-se al costat de calúmnies tan barroeres?
La resposta és que no l’inverteixen. De fet, els seus departaments de màrqueting destinen pressupostos a la publicitat digital, però com que els anuncis van adreçats no a les plataformes sinó als usuaris, acaben sortint als llocs digitals que llegeixen. I molts llegeixen plataformes i notícies falses.
Ja hi havia en paper premsa groga atapeïda de falsedats “de supermercat” com l’anomenen als EUA amb notícies com que un marcià havia segrestat Elvis Presley, però cap firma seriosa no s’hi anunciava al costat.
El que ha canviat és que les empreses ja no controlen on surten els seus anuncis digitals i els intermediaris paguen pels anuncis a qui obté més clics, sense considerar la qualitat dels continguts.
Facebook, Google i les altres tecnològiques han patit dures crítiques per contribuir a la difusió d’aquestes falsedats i han replicat que estudien els mitjans tecnològics per evitar-ho. La UE prepara una normativa que obligaria les tecnològiques a no posar cookies que personalitzen la publicitat (ara s’inclouen per defecte).
Se suposa que molt pocs usuaris demanarien de ser espiats per aquestes cookies. Però, de moment, explicar mentides continua sent un gran negoci, en vots i en dòlars.
Ha estat denunciat pels seus vincles amb creadors de notícies falses afavorits pel Kremlin